Pacte Legislatura 2019-2023

La celebració de les recents eleccions municipals del passat 26 de maig han donat pas a una nova configuració dels Ajuntaments de la Comarca, i a la constitució, recentment, del Consell Comarcal del Baix Llobregat. S’obre, per tant,  un nou  mandat en la vida política de les administracions municipals i del Consell Comarcal, les institucions públiques més properes al territori i a la seva ciutadania.

El nou govern del Consell Comarcal sorgit de les passades eleccions municipals haurà de desenvolupar les seves funcions en un context de nous reptes. D’una banda haurà de seguir fent front a les conseqüències de la crisi global i multifactorial que hem patit, ja que malgrat la recuperació econòmica, encara no es veu traduïda en una recuperació de moltes economies familiars i de les petites empreses.

Aquesta situació és un repte de primer nivell per al Baix Llobregat, una comarca dinàmica i emprenedora que ha sabut sempre superar les seves dificultats, i que ha de seguir lluitant contra les desigualtats i contra l’atur, especialment el juvenil, i seguir duent a terme programes a favor de l’ocupació i les polítiques socials, com a veritables agents a favor de la igualtat, els drets socials i el dret de ciutadania.

D’altra banda, en moments de canvis paradigmàtics, el Baix Llobregat ha d’augmentar el seu protagonisme i la seva capacitat d’influència en el conjunt del país, mitjançant els seus teixits associatiu, productiu i econòmic. I això serà possible gràcies a la renovada confiança i compromís d’una Comarca com el Baix Llobregat, que en  moments de dificultat sempre ha fet bandera de la seva unitat d’acció.

La visió comarcal ha d’aportar solucions eficients i eficaces en l’aplicació de polítiques socials, contribuint, en primer terme, a millorar el benestar de les persones que conformen aquesta gran comarca que és el Baix Llobregat. Cal continuar avançant en la prestació d’uns serveis de benestar llargament defensats pels diferents governs locals de la Comarca, posant especial atenció en la gent gran i amb especial vulnerabilitat. Cal continuar insistint en la no disminució d’aquells serveis que considerem bàsics, és a dir, els troncals de l’Estat del Benestar: educació, sanitat, serveis socials i dependència.

Des de la seva constitució, el Consell Comarcal del Baix Llobregat ha estat una peça pionera en l’impuls d’iniciatives i actuacions a curt i mig termini, orientades a planificar i posar en marxa al territori polítiques de recuperació de l’ocupació i la promoció econòmica. Com sempre, serà des del consens i la participació d’institucions i entitats, i conjuntament amb els sectors educatius, formatius, empresarials i socials, que treballarem plegats en la cerca d’actuacions orientades a l’impuls i la recuperació econòmica.

Aquestes actuacions, amb resultats certament satisfactoris al llarg del temps, han de servir de base per a estimular noves actuacions de futur que continuïn donant resposta als problemes d’ocupació a la Comarca, i consolidar programes com l’Ateneu Cooperatiu o el d’inserció de perfils amb especial dificultats. Així s’han apuntat en la recentment aprovada Planificació estratègica de la comarca.

També hem sabut actuar des de la transversalitat, constituint el primer Consell de la Formació Professional d’àmbit comarcal, amb l’objectiu d’apropar oferta i demanda formativa. ajuntaments, agents, UPC, entitats, però també els Departaments de Treball, Indústria i Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ens hem aliat per fer de la FP una aposta imprescindible pel futur de la nostra indústria. Especialment la de l’automoció, subjecte a grans canvis.

Transversalitat també manifesta amb la creació del Consell de Salut i Serveis Socials, on es toquen i col•laboren els dos àmbits de relació més directe amb les persones.

La comarca del Baix Llobregat ha contribuït històricament de forma significativa al global de l’economia catalana, essent-ne un dels motors importants de progrés. Malgrat aquesta evidència, les rendes disponibles de les famílies es troben per sota de la riquesa relativa que el Baix Llobregat aporta al conjunt de la riquesa del país. Algunes dades il•lustratives: el Baix Llobregat suposa un 10,8% de la població total de Catalunya, aporta un 11,1% sobre el total del PIB català, concentra un 9,6% de la població assalariada i un 8,6% de les empreses.

Però ens hem proposat fer també una reflexió avançada sobre el territori de la comarca. Aquest és la base de diferents activitats econòmiques: primària, industrial, logística, turística, de serveis. La diversificació és sinònim de riquesa i d’oportunitats. Però precisament per això, cal dibuixar un espai on aquest mosaic d’activitats hi càpiga en harmonia, sense estridències. Necessitem una comarca que aglutini tota aquesta riquesa i que la potenciï, sota el principi de la complementarietat, i no el de la contradicció.

Hem de seguir vetllant per la competitivitat del Baix Llobregat, reclamant un nivell d’inversions suficient (en infraestructures, serveis de benestar, mediambientals) que garanteixi el grau de cohesió social assolit i minimitzi els desequilibris socials apareguts com a conseqüència de la darrera crisi. Aquest ha de ser un compromís a favor de la gent, de les persones, i que ha d’aplegar a les diferents administracions que actuen a la Comarca: administracions locals, supralocals i autonòmica i, quan s’escaigui, l’administració estatal.

No podem deixar de banda alguns aspectes essencials en la vida de les persones, com la preocupació per l’habitatge. El Baix Llobregat ha de ser capaç d’impulsar, de manera conjunta, mesures que afavoreixin el lloguer assequible i un parc d’habitatge públic. També ha de tenir un paper important en la definició de l’estratègia territorial de la comarca i el paper que en el desenvolupament o la contenció urbanística en l’àmbit de l’habitatge ha de jugar.

I hem d’estar amatents a la gran revolució tecnològica, la indústria 4.0, i evitar que això es converteixi en un factor d’exclusió. Des d’una perspectiva transformadora, les polítiques relaciona¬des amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació s’han de plantejar de manera completa i transversal per a poder abor¬dar l’objectiu prioritari d’igualtat i cohesió social que volem per la nova la Societat de la Informació i del Coneixement. Però també cal treballar des de la perspectiva de la gestió del tractament de dades massives (conegut a l’entorn professional com a big data) obtingudes pels serveis de les administracions públiques, ha d’estar sota el lideratge exclusiu de l’administració pública i sempre per a projectes de recerca encarregats per aquesta i amb clars objectius d’interès públic. Caldrà que el Consell Comarcal s’impliqui en aquest gran repte, amb la col•laboració de tots els governs locals de la comarca i les institucions i empreses basades en el coneixement del nostre territori.
 
No ens podem inhibir de la lluita contra el canvi climàtic, la sostenibilitat, l’ecologia urbana, i les infraestructures respectuoses. El repte global que suposa la lluita contra el canvi climàtic ha estat incorporat amb força a les polítiques dels nous governs municipals sorgits del 26 de maig. Més que mai els ajuntaments de la comarca desenvoluparan en els propers anys polítiques transformadores orientades a la millora de la recollida selectiva, la transició energètica, la gestió sota criteris d’interès públic del cicle integral de l’aigua, la millora de la mobilitat sostenible i segura, entre d’altres. I aquestes lluites aniran en paral•lel amb l’esforç per la recuperació i l’estímul de la biodiversitat del nostre territori. No tots els municipis disposaran de les mateixes capacitats i recursos per fer front a aquest repte, per això el Consell Comarcal ha d’esdevenir l’eina estratègica per assegurar la consecució dels objectius, establir complicitats i entorns d’economia d’escala que permetin que cap municipi es quedi enrere en aquest repte majúscul. Però alhora, aquesta institució ha de ser inspiradora i estimuladora de polítiques mediambientals, catalitzadora de la capacitat de resiliència de la nostra comarca posant-la a funcionar en clau verda.

La fortalesa de la nostra comarca també rau en l’esforç dedicat a l’educació i la cultura. Cultura real per transformar la realitat. La cultura i l’educació han d’estar al centre de les polítiques públiques sabent que l’educació és emancipació i les arts i la cultura són els nostres espais de llibertat. L’educació garanteix l’accés al coneixement universal i la igualtat de la ciutadania, el seu èxit però resideix en l’aposta cultural. Apropar la cultura a la ciutadania comença amb el foment des de l'escola en la doble perspectiva de coneixement i d'aprenentatge; i també d'educació en el gust, la crítica i la reflexió, i la interpretació de llenguatges, el que ha de donar més capacitat crítica.

Per això cal continuar apostant pel binomi equitat-qualitat de la nostra educació, i defensar no només les polítiques centrades en aquells aspectes competencials conferits al Consell Comarcal, sinó acompanyar i impulsar en la mesura de les possibilitats reals de la institució aquelles iniciatives que permetin donar  resposta a l’enorme diversitat dels reptes educatius que planteja el nostre territori i el seu teixit social, cultural i econòmic. Per altra banda cal que la cultura ajudi a anar teixint les complexitats del nostre territori, que actuï com a catalitzadora de les nostres potencialitats i que esdevingui generadora de complicitats, sinèrgies i pensament crític absolutament necessari pel model de societat que cerquem i defensem. Memòria, patrimoni, creativitat, expressió, comunicació, arts i visions complexes del món on vivim, totes elles baules indispensables del nostre somni.

El nou govern comarcal també haurà de gestionar i fer efectives les seves polítiques en un context de pocs recursos i competències limitades, però amb el compromís ferm de gestionar els recursos de manera responsable, amb rigor i transparència, i defensar –d’altra banda- la capacitat del Consell Comarcal com a administració amb potencialitat de gestió de serveis i competències a la Comarca.

Malgrat l’escenari dibuixat, les forces polítiques que subscriuen aquest acord  sempre hem cregut en la capacitat, competència i dinamisme de la Comarca.

Tanmateix, des de la transparència de la gestió, el respecte a la pluralitat, el compromís ètic i la responsabilitat política, tenim la ferma voluntat de treballar per a impulsar polítiques que permetin avançar en el desenvolupament del Baix Llobregat i la seva gent, tant a nivell econòmic com social. La defensa pel progrés  personal i col•lectiu dels baixllobregatins i baixllobregatines ha de ser la nostra lluita.

Les forces polítiques que subscriuen aquest acord volem també defensar els interessos dels municipis que integren la Comarca i els del propi Consell Comarcal, amb el convenciment que la feina conjunta dels ens locals del Baix Llobregat, com a administracions més properes als ciutadans i ciutadanes, tenim més capacitat de reacció davant els reptes i una millor capacitat d’adaptació en les respostes a dur a terme. Per això, en la línia de la Declaració d’Alcaldes i Alcaldesses del Baix Llobregat de març de 2011, mostrem la nostra total i absoluta voluntat de col•laboració i cooperació amb el govern de la Generalitat de Catalunya en aquells compromisos que afecten la nostra Comarca, emplaçant-nos a treballar conjuntament en tot allò que aporti millores i beneficis al Baix Llobregat, des de la visió compartida que la proximitat és un element facilitador molt rellevant per a donar sempre la millor resposta a qualsevol necessitat.

Amb aquest convenciment compartit i la ferma voluntat  de transformar en realitat una aspiració desitjada, els representants comarcals del Partit dels Socialistes de Catalunya – Candidatura de Progrés (PSC-CP), En Comú Guanyem (ECG), Junts per Catalunya - Junts (JxCAT – JUNTS), entenem que el Consell Comarcal està òptimament posicionat per a portar a terme polítiques que afrontin decididament els reptes que tenim al davant. En aquesta línia assolim, per tant, un compromís estable de govern que ens permeti fer front, amb les màximes garanties possibles, a la realitat complexa que encara ens envolta i acompanya.

Per a aconseguir aquests objectius, i amb la plena voluntat de consolidar el protagonisme que el Baix Llobregat mereix dins el conjunt de Catalunya, a l’hora que renovem un decidit compromís de govern basat en la concertació, la pluralitat i la representativitat política; l’equilibri territorial; el suport i el servei als ajuntaments; i, fonamental, el desig de servei als ciutadans i ciutadanes del Baix Llobregat, subscrivim el present pacte de progrés que recull els compromisos de govern basats en les següents línies prioritàries d’actuació:

1.    La transversalitat. El tret comú de la nostra actuació ha de ser la transversalitat de les polítiques, posant a la persona i el conjunt del territori en el centre de les mateixes. Hem de ser capaços de lligar accions i programes de manera que contemplin el global de les necessitats presents a la comarca.

Dos exemples d’aquesta feina són els recentment constituïts Consell de la Formació Professional i el Consell de Salut i Serveis Socials. Ambdós representen un abordatge de la realitat absolutament plural i compartida, i una metodologia de treball adaptada a aquest objectiu. Caldrà, per tant, potenciar la seva tasca.

2.     Els serveis a les persones. Per la seva proximitat, per la relació entre els diferents municipis del territori, per la història comú i per la voluntat i necessitat de compartir el futur, és des de l’àmbit comarcal des de on millor es pot racionalitzar i optimitzar la prestació de alguns serveis adreçats a potenciar les polítiques de benestar. Des de l’àmbit comarcal, mitjançant la participació i col•laboració dels seus municipis s’aposta fermament per l’optimització dels recursos públics, tant a nivell local com a supralocal. Aquesta implicació conjunta dels ajuntaments a través del Consell Comarcal, haurà de garantir els serveis  de benestar bàsics per a tots ells, així com la prestació de serveis mancomunats més especialitzats. En aquesta línia ja hem desplegat, però hem de consolidar, entre d’altres:

• el SEAP, equip que dona resposta a la gent gran i en situació de vulnerabilitat,
• el SIS, equips d’educadors desplegats en el territori que actuen al costat dels serveis socials bàsics en la prevenció,
• el SEAIA, equips d’atenció a la infància i adolescència, que sumen més professionals especialitzats per atendre millor als infants i les famílies dels 30 municipis,
• l’Oficina Jove i els Referents d’Ocupació Juvenil,
• l’atenció a la diversitat, siguin persones immigrades o del col•lectiu LGTBI,
• el servei d’atenció psicològica a nens i nenes víctimes de violència,

En aquest sentit, cal potenciar espais com els del Consell Consultiu de la Gent Gran i el Consell de les Dones, que són pioners en el seu àmbit.

3.    Les beques de menjador i el servei de transport escolar són dues peces de primer ordre per a garantir que tota la població en edat d’escolarització –i fonamentalment qui tenen més dificultats d’accés- pugui accedir en les mateixes condicions als centres educatius. En aquesta línia el Consell Comarcal i els seus ajuntaments hauran de vetllar perquè el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya dediqui els recursos suficients per a garantir aquesta necessitat a la Comarca.

Caldrà emfatitzar  la coordinació d’accions amb el món local, amb l’objectiu de lluitar contra el fracàs escolar, i millorar la capacitació dels nostres escolars. En aquest sentit el Consell Comarcal continuarà impulsant espais com el Consell de la Formació Professional, i obrirà col•laboracions amb els agents educadors de la comarca per augmentar la capil•laritat i la potència de les oportunitats educatives del nostre territori.

4.    Cal continuar impulsant projectes en l’àmbit de la cultura i el patrimoni, d’acord amb els ajuntaments i donant suport a les entitats culturals.

En aquest sentit cal reconèixer el paper de l’Arxiu Comarcal com a fons documental de referència de la Comarca, així com de la tasca feta pel Centre d’Estudis Comarcals.

Cal seguir també treballant per la recuperació de la memòria històrica de la Comarca, amb la tasca ja iniciada la passada legislatura i potenciant la Xarxa de Memòria Històrica del Baix Llobregat, les bases de la qual ja es van assentar durant el mandat 2015-2019. També el patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic mereix una especial atenció, per la qual cosa es continuarà amb la feina de coordinació, formació i treball en xarxa que suposen les “Jornades de Patrimoni”.

La creació de l’Observatori Comarcal de la Cultura ens ha de permetre també treballar en clau de política pública, posant en funcionament les diverses potencialitats i obtenint dades de l’impacte de la cultura a la societat baixllobregatina.

5.    En un territori com el Baix Llobregat, fortament industrialitzat i amb importants vies de comunicació que travessen la seva demarcació, és important vetllar d’una manera àmplia per la cura i protecció del medi ambient i el patrimoni natural de la Comarca. Cal fomentar i participar de l’impuls d’iniciatives tendents a minimitzar l’impacte ambiental del residus i contaminants al territori, així com donar suport a estudis i mesures de lluita contra el canvi climàtic, entre les que destaquen les polítiques per l’eficiència energètica i la transició cap a energies renovables i la mobilitat sostenible i segura per una millor qualitat de l’aire. Per tot això:

• Caldrà acompanyar en la línia de les polítiques per la qualitat de l’aire i l’adaptació al canvi climàtic tots aquells municipis que encara no disposin de plans d’actuació en aquests àmbits.
• Obrir una línia de col•laboració amb Barcelona Energia, i en qualsevol cas optar per la contractació d’energia provinent de fons 100% renovables
• Impulsar la sobirania alimentària reforçant l’activitat del Parc Agrari, les explotacions de Collserola i les de les Muntanyes del Baix.
• Impulsar la gestió forestal sostenible.
• Instar l’ACA a crear la Taula del Llobregat per tal de dibuixar una estratègia a curt, mig i llarg termini que asseguri la qualitat de les seves masses d’aigua i un ús sostenible (similar a la Taula del Ter que es va constituir fa un parell d’anys)
• Promoure una estratègia de residu zero conjuntament amb l’AMB, La Diputació de Barcelona i l’Agència de Residus, i acompanyar els ajuntaments no AMB en la transició cap a uns sistemes de recollida que assegurin uns nivells de separació com a mínim
• Crear una taula/ponència conjunta i transversal amb experts externs on es valori la sostenibilitat ecològica de totes les iniciatives que impulsi el Consell Comarcal
• Promoure la rehabilitació energètica d’habitatges i  equipaments públics, encaminant-los cap a la lògica NZEB (Nearly Zero Emissions Building), cercant les complicitats de les altres administracions supramunicipals

Potenciar la biodiversitat del nostre territori és també un dels reptes més importants de futur, i cal que el Consell Comarcal hi tingui un paper rellevant.

Cal també reconèixer la gran tasca efectuada aquesta passada legislatura en el marc de les Muntanyes del Baix. Amb la creació de la Oficina Tècnica s’ha donat un impuls definitiu al projecte des de diferents perspectives: gestió forestal, aprofitament del bosc, biomassa, agricultura de muntanya, ordenances comunes, entre d’altres, totes elles mesures contemplades en el seu Pla Director. Tanmateix s’ha d’impulsar i donar suport a totes les iniciatives tendents a implementar programes d’educació mediambiental, ja sigui a nivell comarcal com a local.

És voluntat també del nou govern comarcal posar en valor l’esforç que tots plegats hem realitzat en els darrers anys per la recuperació del riu Llobregat i els seus espais naturals, i reivindicar-lo com a eix vertebrador de la comarca. Cal, però, trobar un marc estable de cooperació entre totes les administracions actuants en el mateix espai.

D’igual manera, cal assolir l’estabilitat financera del Servei de Control de Mosquits, una qüestió de salut pública més necessària que mai en un món global. El govern comarcal es compromet, doncs, a cercar el marc estable de col•laboració tant amb la Generalitat de Catalunya com amb la Diputació de Barcelona.

6.     El Baix Llobregat, que històricament ha estat un referent  en relació a la promoció econòmica del seu territori, continuarà de manera decidida impulsant la dinamització econòmica i el foment de l’ocupació de la Comarca, com a elements de primera línia per al desenvolupament del territori i la seva gent. En aquest sentit, ja ha quedat aprovada, gràcies al treball del CES, la estratègia econòmica de la comarca, que ha de guiar les futures actuacions en la matèria.

Juntament amb el Consell de la FP, hem de seguir treballant intensament per la indústria de la comarca, al costat del Departament d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, amb qui hem engegat un camí plegats de la mà dels agents de la comarca. L’objectiu clau és el de fer aterrar el Pacte Nacional per la Indústria al Baix Llobregat amb mesures concretes, potenciar la indústria 4.0, protegir el sector de l’automoció, i garantir una formació de qualitat ajustada a aquesta realitat.

I cal també seguir treballant per una ocupació estable i de qualitat, de la mà d’ajuntaments i agents del territori.

7.     La idoneïtat de la relació entre el món empresarial, el sindical, l’universitari i l’institucional, així com els bons resultats d’altres experiències, ens esperona a continuar amb aquestes dinàmiques de col•laboració. Per aquest motiu, en relació a l’àmbit de les empreses, hem de continuar treballant conjuntament amb el  Parc Mediterrani de la Tecnologia, exemple de col•laboració entre empresa i universitat a la Comarca.

Ens proposem, per tant, potenciar al màxim aquesta relació, seguint l’exemple de la incubadora de l’Agència Espacial Europea, model d’èxit inqüestionable i que tenim el privilegi que estigui al Baix Llobregat. Sense oblidar-nos d’un instrument com INNOBAIX, que aviat celebrarà el seu 10è Aniversari.

8.     Cal continuar donant suport a l’activitat econòmica agrícola a la comarca, com a activitat cabdal al Baix Llobregat i referent internacional per la seva idiosincràsia. S’ha evidenciat la necessitat de recuperar aquesta activitat primària al llarg de tot el territori, en el marc de Muntanyes del Baix, al Parc Rural de Montserrat, per exemple.
 
En referència al Parc Agrari del Baix Llobregat, cal donar un nou impuls a la seva tasca, en un moment en que els valors com la proximitat, la sostenibilitat estan més presents que mai en la nostra societat. Ens comprometem a  enfortir al màxim les aliances estratègiques d’ajuntaments, altres administracions i Unió de Pagesos, tots en el si del Consorci, per assolir la plenitud dels objectius que es van perseguir amb la seva creació.

El nou govern comarcal es compromet a vetllar per la coherència de les diferents iniciatives al voltant de l’agricultura, a fi i efecte de consolidar aquest sector econòmic altament estratègic.

9.     El sector econòmic turístic de la comarca viu un dels seus grans moments. Les dades oficials així ho confirmen. El turisme és un sector consolidat i en expansió al Baix Llobregat, i creix amb una moderació superior a altres sectors. Com a dades d’interès durant l’any 2018 es podrien ressenyar: les empreses del sector turístic del Baix Llobregat representen el 15,4% de les empreses de la Comarca i la població ocupada en el sector representa un 12,4% del total comarcal. El total de població ocupada en el sector és de 41.374 persones (30.998 assalariades i 10.376 autònomes). En relació al total d’empreses turístiques de Catalunya, el 9% estan ubicades al Baix Llobregat; també l’11% de la població total ocupada a Catalunya en activitat turística, pertany al Baix.

Cal, per tant, des del Consorci de Turisme del Baix Llobregat, i en col•laboració amb els agents locals i supralocals, tant públics com de l’àmbit privat, seguir consolidant aquesta tendència. El gran projecte de la senyalització de camins i senders, la plataforma de comercialització, accions promocionals com al del Súper Mes, la rellevància de la gastronomia, la formació pels empresaris, són una petita mostra del que cal seguir fent. Avançar en l’oferta turística global del Baix Llobregat serà la millor manera de fer més sòlid aquest sector.

El nou govern comarcal vol seguir millorant l’actuació desenvolupada pel Consorci de la Colònia Güell, màxim exponent del modernisme a la comarca, i que actua com a tractor d’un turisme cultural de qualitat.

10.     El desenvolupament futur del Baix Llobregat passa, en gran mesura, per una correcta evolució i desplegament de les politiques territorials i d’infraestructures que afecten al nostre territori. En aquest sentit el Consell Comarcal haurà d’estar amatent als diferents planejaments que afecten el territori i exigir el compliment en quant a les previsions d’inversions infraestructurals a la Comarca.

D’altra banda, la mobilitat, abordada des del punt de vista mediambiental i de connectivitat del territori, és un factor de gran interès quan a la seva repercussió econòmica en el teixit empresarial, i també per la seva incidència en la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. En aquest sentit el Consell Comarcal continuarà impulsant la tasca del Fòrum per a la Mobilitat, a l’hora que vetllarà perquè la mobilitat esdevingui un factor d’equilibri en els desplaçaments de persones i mercaderies a través de la Comarca.

11.     En relació a l’habitatge, s’haurà de continuar treballant en coordinació amb els ajuntaments aspectes tan fonamentals com polítiques públiques d’habitatge, lloguer social, parc públic de vivenda, i els problemes apareguts en aquest àmbit com a conseqüència de la crisi econòmica (desnonaments, pobresa energètica). És una qüestió que s’ha treballar també des de la més absoluta transversalitat, tal i com ja s’ha iniciat aquesta última legislatura.

12.     Quan al Consell de Salut i Serveis Socials, serà una de les prioritats del govern comarcal. Les infraestructures sanitàries i de salut, els seus professionals, són de vital importància per les persones. Però una adequada aproximació ha de comportar, necessàriament, una bona coordinació amb els serveis socials, atès que hi ha moltes qüestions que s’aborden des dels dos camps. Esdevé imprescindible, per tant, seguir el camí ja iniciat.

13.     El Consell Comarcal manifesta la seva voluntat de mantenir-se fidel al compromís adquirit amb tots els Ajuntaments de la Comarca, en el sentit d’actuar com a administració local de primer nivell al servei i utilitat dels propis ajuntaments i en defensa del territori i dels seus ciutadans i ciutadanes. En aquest sentit reitera que:

a)   Defensarà davant la Generalitat de Catalunya una millor dotació econòmica per millorar i potenciar els Serveis Socials Bàsics del municipis menors de 20.000 habitants.
b)   Defensarà davant la Generalitat de Catalunya la inclusió en el contracte programa d’aquells serveis i programes necessaris pel Baix Llobregat.
c)   Defensarà davant administracions superiors el finançament suficient que garanteixi la prestació adequada de serveis traspassats o delegats.
d)   Defensarà davant la Generalitat de Catalunya i altres administracions que es cobreixin els costos estructurals que es generin per la gestió de serveis delegats.
e)   Impulsarà la mancomunitat de serveis per tal de dotar-los de major viabilitat, agilitat i eficàcia.
f)    De manera general, reforçarà la col•laboració i participació amb els Ajuntaments de la Comarca. De manera particular impulsarà l’atenció, suport i col•laboració amb els municipis petits.

Per tal de garantir el normal funcionament del Consell Comarcal, el nou govern comarcal estudiarà l’impacte econòmic del FCL en el pressupost del Consell, cercant el compromís de la Generalitat de Catalunya i la complicitat dels ajuntaments, i es compromet a estudiar fórmules que permetin l’estabilitat d’ingressos, seguint amb els plantejaments ja iniciats en aquesta legislatura.