Més ocupació femenina, però amb pitjors condicions laborals per a les dones al Baix Llobregat.
L’Observatori Comarcal i el Consell de les Dones del Baix Llobregat han publicat l’Informe Dones i Mercat de Treball 2025, un document que analitza la situació de les dones en el mercat laboral de la comarca. Tot i el creixement continuat de l’ocupació femenina, l’estudi alerta d’un empitjorament de les condicions laborals i de la persistència de desigualtats estructurals entre dones i homes.
Segons l’informe, factors com l’augment de la temporalitat, la reducció de la població activa femenina, el creixement de l’atur de llarga durada i l’increment del risc de pobresa entre les dones generen una situació de preocupació. Malgrat que l’ocupació ha crescut a la comarca i que alguns indicadors mostren una reducció de la bretxa de gènere, les dones continuen ocupant una posició més precària al mercat laboral.
En aquest sentit, la taxa d’activitat femenina ha disminuït mentre que la masculina ha augmentat. A més, el treball a temps parcial continua sent majoritàriament femení: un 20% de les dones treballen amb aquest tipus de jornada, davant només un 8% dels homes. Pel que fa a l’emprenedoria, el nombre de dones empresàries i cooperativistes ha crescut lleugerament, però encara representa només el 35% del total.
Les cures continuen recaient majoritàriament en les dones
L’informe també posa de manifest que les dones continuen assumint majoritàriament les responsabilitats de cura. El 90% de les excedències per tenir cura d’un familiar han estat sol·licitades per dones.
Pel que fa a les excedències per cura de fills i filles, el 43,8% han estat demanades exclusivament per les mares, mentre que el 50% s’han compartit entre ambdós progenitors. Respecte al 2023, han augmentat les excedències concedides als pares per a la cura de fills (+11%, amb 80 prestacions), tot i que aquestes encara estan molt lluny de les concedides a les mares.
Bretxa salarial i pensions més baixes
La bretxa salarial continua sent una realitat al Baix Llobregat, especialment entre els salaris més baixos, on arriba fins al 32%. Aquesta diferència tendeix a reduir-se a mesura que augmenta el nivell formatiu de les ocupacions.
Pel que fa a les pensions, la desigualtat és encara més accentuada. L’any 2024, els homes van percebre pensions un 38% més altes que les dones. A més, les dones són majoritàries en les pensions no contributives, de menor quantia, i només el 44% de les persones pensionistes per jubilació són dones.
L’atur continua afectant més les dones
L’atur a la comarca continua tenint rostre de dona. Durant el 2025 s’han registrat 18.873 dones aturades davant 13.140 homes. Tot i que l’atur ha disminuït moderadament respecte al 2024 (-2% en dones i -3% en homes), la feminització de l’atur ha augmentat: el 59% de les persones aturades al Baix Llobregat són dones.
L’informe també destaca l’augment de l’atur de molt llarga durada, especialment entre les dones. Paral·lelament, la temporalitat laboral ha crescut, tot i que la diferència entre dones i homes s’ha reduït.
Un mercat laboral amb avanços però amb desigualtats persistents
L’afiliació a la Seguretat Social ha augmentat per cinquè any consecutiu a la comarca, amb un creixement més elevat entre les dones. Malgrat això, continua havent-hi un 7% menys de dones afiliades que homes i només un municipi del Baix Llobregat registra més dones afiliades que homes.
Les desigualtats també s’accentuen amb l’edat. Entre les persones menors de 30 anys, la diferència de gènere és inferior al 5%, però entre les majors de 55 anys arriba al 12%. A més, com més edat tenen les persones aturades, més temps triguen a reincorporar-se al mercat laboral.
L’índex de feminització del mercat laboral mostra, així mateix, fortes diferències entre sectors. Els serveis a la ciutadania (246%) i els serveis al consumidor (123%) són els més feminitzats, mentre que sectors com la construcció (15%) i l’agricultura (29%) continuen fortament masculinitzats.
La consellera de Feminisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Vicky Castellanos, ha remarcat que “malgrat alguns avenços, la precarietat i les desigualtats de gènere al mercat laboral persisteixen. No hi haurà progrés real mentre les dones continuem assumint majoritàriament les cures i patint salaris i pensions més baixos. És necessari enfortir les polítiques públiques amb mirada de gènere i promoure la coresponsabilitat en les cures per avançar cap a un mercat laboral més just, amb ocupació digna i una igualtat efectiva entre dones i homes”.





