L’Observatori Comarcal ha publicat per segon any consecutiu les dades sobre els moviments residencials a la comarca, elaborades a partir de l’Estadística de migracions i canvis de residència (EMCR) 2023 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i publicades per l’Idescat.

Aquest nou producte dona continuïtat a les anàlisis territorials iniciades amb l’antiga Estadística de variacions residencials (EVR), que va tenir vigència entre 1998 i 2021. El canvi de metodologia aplicat per l’INE fa impossible la comparació directa amb la sèrie anterior, i per aquest motiu s’ha optat per crear una nova línia de publicacions basada exclusivament en variacions anuals.

A partir de 2022, l’EMCR pren com a punt de partida els censos de població a 1 de gener de l’any de referència i de l’any següent. Les persones presents en el segon cens i no en el primer, es consideren entrades (per naixement o immigració), mentre que les absents en el segon cens es consideren sortides (per defunció o emigració).

Posteriorment, es reconstrueix la història migratòria de cada persona a partir del Padró continu, permetent analitzar els fluxos entre municipis, províncies, la resta de l’Estat o l’estranger.

L’estadística inclou exclusivament els canvis de residència intermunicipals, és a dir, entre municipis diferents, i no els desplaçaments dins d’un mateix municipi. Les dades disponibles a escala comarcal permeten caracteritzar els moviments segons sexe i franja d’edat, tot i que no inclouen informació sobre el lloc de naixement o la nacionalitat de les persones protagonistes.

Principals destacats

• 11.867 moviments migratoris dins de la comarca del Baix Llobregat l’any 2023: persones que han canviat de residència entre dos municipis de la comarca.
• El saldo migratori baixllobregatí és positiu l’any 2023 (+9.452 moviments). És a dir, hi ha més moviments d’entrada que de sortida de la comarca.
• La taxa de migració neta, quocient entre el saldo migratori i la població a meitat de període, és d’11,0‰ habitants. Aquesta és inferior a la taxa catalana (15,2‰) i metropolitana (15,1‰).
• El saldo migratori és positiu tant respecte a la resta de Catalunya (1.017 moviments), com especialment amb l’estranger (9.323 moviments). La comarca perd efectius vers a la resta d’Espanya (-888), és a dir, hi ha més moviments de sortida que d’entrada.
• Els moviments immigratoris que arriben al Baix Llobregat provenen majoritàriament de l’estranger (45,7%) i Catalunya (44,1%).
• El nombre de moviments d’immigrants ha crescut un 2% respecte de l’any 2022. L'atracció de població és especialment assenyalat per a la població procedent d’Espanya (+7,5%) i Catalunya (+4,5%). En canvi, l’atracció de població de l’estranger ha disminuït un 1,6%.
• Els fluxos migratoris des del Baix Llobregat expulsen la població majoritàriament cap a Catalunya (55,5%). Aquest flux ha disminuït lleugerament (-0,9%) en el darrer any. L’emigració cap a l’estranger representa el 28,1% i aquesta ha augmentat un 13,9% respecte de 2022.
• El flux global d’emigrants ha augmentat un 2,3% en el darrer any.
• El Barcelonès és la comarca catalana que té un flux més elevat d’intercanvis residencials amb el Baix Llobregat. Aquesta expulsa més població cap al Baix Llobregat (+12.196 moviments) que no pas atrau des del Baix Llobregat (8.488 moviments).
• Per sexe, el nombre d’homes és lleugerament superior al de dones tant en immigració (50,4%) com en emigració (52,7%). Per ambdós sexes el saldo migratori és positiu (més entrades que sortides).
• Per edat, els moviments migratoris els protagonitzen majoritàriament població en edat activa. De fet, en el cas del Baix Llobregat tres de cada quatre moviments (76%) els realitza població en edat de treballar, és a dir, amb edats compreses entre els 15 i els 60 anys.
• La taxa de migració neta posa en relació el saldo migratori (immigrants menys emigrants) per cada mil habitants a meitat de període. Si la taxa és negativa hi ha més sortides que entrades, aquest és el cas de Torrelles de Llobregat  (-10,2‰), Martorell (-4,5‰) i Sant Climent de Llobregat (-1‰). En l’extrem oposat (més entrades que sortides) hi trobem Cervelló (20,2‰) i Sant Esteve Sesrovires (20,1‰).

Podeu consultar la Nota informativa en aquest enllaç. 

Migracions al Baix Llobregat d'Observatori Baix Llobregat