L’Observatori comarcal publica per tercer any consecutiu informació sobre els moviments residencials de la comarca del Baix Llobregat a partir de dades de l’Estadística de migracions i canvis de residència (EMCR) 2024 elaborada per l’INE i publicada per l’Idescat. Aquest producte agafa el relleu de les publicacions basades en l’Estadística de variacions residencials (EVR) que va tindre un període de vigència de 1998-2021. El canvi de metodologia impedeix l’estudi comparatiu amb la sèrie anterior dels fluxos migratoris exteriors, i per això s’ha optat per la creació d’un nou producte que trenca totalment amb la sèrie de publicacions de l’EVR i on es mostren únicament variacions anuals.

A partir de l'any 2022 el punt de partida de l'Estadística de migracions i canvis de residència de l'INE són els censos de població l'1 de gener de l'any de referència i a 1 de gener de l'any següent. Es compara si les persones estaven en els dos censos: les persones que estaven en el segon cens i no en què primer són les entrades a la població (que poden ser per naixement o per immigració) i les persones que estaven en el primer cens i no en el segon són les sortides (que poden ser per defunció o emigració). Un cop determinat quines persones han entrat o sortit de la població, es reconstrueix la seva història migratòria, a partir de la base del Padró continu. El moviment migratori fa referència al desplaçament d'una persona per un canvi de residència entre dos municipis catalans, entre un municipi català i un altre de la resta d'Espanya o un municipi català i un altre de l'estranger. La informació només comprèn els canvis de residència intermunicipals (per tant, s'exclouen els canvis de residència dins d'un mateix municipi). Les variacions residencials anuals de l'Estadística no fan referència al nombre de persones que varien de residència, sinó al nombre de variacions fetes, ja que un ciutadà pot canviar la residència d'un municipi a un altre més d'una vegada en un any.

Les úniques característiques de les persones protagonistes dels moviments migratoris de les que disposem actualment en l’àmbit comarcal són el sexe i la franja d’edat. L’Idescat no facilita informació ni de l’origen (lloc de naixement) ni de la nacionalitat (espanyola o estrangera) del protagonista. Per tant, s’ha de tenir en compte que quan parlem d’immigració i emigració no fem referència a la nacionalitat del protagonista sinó al moviment d’entrada o sortida de la comarca o municipi independent del seu perfil.

Tanmateix, per a explorar la informació en l’àmbit municipal es presenta la informació per municipi de destinació i lloc de procedència (immigració) i per municipi de procedència i lloc de destinació (emigració). Les categories emprades com a procedència/destinació tenen en compte tant els moviments interns (mateixa comarca, resta de la província, Catalunya, Espanya) com els moviments externs (estranger). Per a poder fer una comparació entre els municipis més enllà dels termes absoluts s’han calculat taxes que posen en relació el moviment (immigració, emigració o saldo migratori) amb la població a meitat de període (1 de juliol de 2024) que s’expressen en tant per mil habitants.

Principals destacats

• 12.690 moviments migratoris dins de la comarca del Baix Llobregat l’any 2024: persones que han canviat de residència entre dos municipis de la comarca.
• Més moviments interns dins de la comarca. S’han incrementat un 6,9% (823 moviments) en el darrer any.
• El saldo migratori baixllobregatí és positiu l’any 2024 (+9.155 moviments). És a dir, hi ha més moviments d’entrada que de sortida de la comarca.
• La taxa de migració neta, quocient entre el saldo migratori i la població a meitat de període, és de 10,7‰ habitants. Aquesta és inferior a la taxa catalana (15,2‰) i metropolitana (15,1‰).
• El saldo migratori és positiu tant respecte a la resta de Catalunya (1.995 moviments), com especialment amb l’estranger (8.093 moviments). La comarca perd efectius vers a la resta d’Espanya (-933), és a dir, hi ha més moviments de sortida que d’entrada.
• Els moviments immigratoris que arriben al Baix Llobregat provenen majoritàriament de l’estranger (46,6%) i Catalunya (42,7%).
• El nombre de moviments d’immigrants ha crescut un 3,2% respecte de l’any 2023. L'atracció de població és especialment assenyalat per a la població procedent Catalunya (+6,3%) i d’Espanya (+4,0%). En canvi, l’atracció de població de l’estranger s’ha estabilitzat (-0,1%).
• Els moviments provinents de l’estranger són en més de la meitat dels casos de països del continent americà (54,2%).
• Els fluxos migratoris des del Baix Llobregat expulsen la població majoritàriament cap a Catalunya (53,4%). Aquest flux ha augmentat lleugerament (-0,9%) en el darrer any. L’emigració cap a l’estranger representa el 30,3% i aquesta ha augmentat significativament (+13,5%) en el darrer any.
• El flux global d’emigrants ha augmentat un 5,1% en el darrer any.
• Per sexe, el nombre d’homes és lleugerament superior al de dones tant en immigració (51,2%) com en emigració (51,9%). Per ambdós sexes el saldo migratori és positiu (més entrades que sortides).
• Per edat, els moviments migratoris els protagonitzen majoritàriament població en edat activa. De fet, en el cas del Baix Llobregat quatre de cada cinc moviments (80%) els realitza població en edat de treballar, és a dir, amb edats compreses entre els 15 i els 60 anys.
• La taxa de migració neta posa en relació el saldo migratori (immigrants menys emigrants) per cada mil habitants a mitjan període. Aquesta xifra és d’11,2‰ habitants al Baix Llobregat. La taxa és positiva per a tots els municipis de la comarca, és a dir, hi ha més entrades que sortides. Destaquen les taxes de Castellví de Rosanes (87,7‰), Pallejà (59,6‰) i Abrera (58,4‰).

Migracions al Baix Llobregat 2024 de Observatori Baix Llobregat