El 7è Congrés de les Dones reivindica accions concretes, una resposta col·lectiva i més compromís institucional per avançar cap a la igualtat real
Les sis comissions de treball reivindiquen més recursos públics, mesures contra la precarietat femenina, una salut sense biaixos de gènere i una resposta efectiva davant les violències digitals i el racisme.
La bretxa del 41,7% en les pensions de jubilació al Baix Llobregat i el 26,1% de dones en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya evidencien la persistència de les desigualtats estructurals.
Prop de 500 persones han participat en el Congrés, celebrat els dies 23 i 24 d'octubre a Sant Joan Despí.
La igualtat real exigeix passar dels compromisos a les accions, amb polítiques públiques valentes, recursos suficients i una perspectiva feminista i interseccional. Aquesta és una de les principals conclusions del 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat, que ha reunit prop de 500 persones els dies 23 i 24 d'octubre a Sant Joan Despí.
Sota el lema «Ara més que mai», el Congrés ha posat sobre la taula els principals reptes que continuen condicionant els drets i les oportunitats de les dones: la desigualtat laboral, les violències digitals, el racisme, la precarietat econòmica, els biaixos de gènere en la salut i la invisibilització de les dones grans.
Les conclusions de les sis comissions de treball coincideixen en la necessitat d'abordar les discriminacions des d'una perspectiva estructural, reforçar els serveis públics i garantir que les dones tinguin veu i capacitat de decisió en tots els àmbits de la societat.
La precarietat femenina es perpetua al llarg de tota la vida
La feminització de la pobresa i les desigualtats econòmiques han estat dos dels principals eixos de debat. Les dades exposades al Congrés evidencien que el 26,1% de les dones de Catalunya es troben en risc de pobresa o exclusió social, davant del 23,5% dels homes.
Aquesta desigualtat s'agreuja amb l'edat. Al Baix Llobregat, la bretxa de les pensions contributives de jubilació és del 41,7% a favor dels homes, una diferència de gairebé 800 euros mensuals que reflecteix les conseqüències de la precarietat laboral i del treball de cures assumit majoritàriament per les dones.
Davant d'aquesta realitat, les comissions de Pobresa i de Dones +65 han reclamat dignificar els sectors laborals feminitzats, avançar cap a un sistema públic i universal de cures, garantir l'accés a un habitatge segur i reconèixer el valor econòmic i social de les tasques de cura.
Les participants també han reivindicat el dret de les dones grans a decidir com volen viure, gaudir del seu temps, participar en la comunitat i envellir amb autonomia i dignitat.
Les violències digitals i el racisme exigeixen una resposta col·lectiva
El Congrés ha alertat que les violències digitals són violències reals que vulneren els drets de les dones i amenacen la qualitat democràtica. L'assetjament, les amenaces i el control digital tenen conseqüències directes sobre la salut i la llibertat de les víctimes i poden acabar expulsant les dones dels espais de participació pública a internet.
La comissió ha reclamat més responsabilitat de les plataformes tecnològiques, una regulació efectiva i polítiques de prevenció que no culpabilitzin les víctimes ni limitin la seva llibertat.
Pel que fa al racisme, les participants han reivindicat un feminisme interseccional i activament antiracista. Set de cada deu situacions de racisme no es denuncien, una realitat que posa de manifest les dificultats per accedir a mecanismes efectius de protecció.
La comissió ha reclamat garantir la participació real de les dones migrades, racialitzades i gitanes en els espais de representació i decisió, així com transformar els compromisos antiracistes en mesures concretes.
Una salut sense biaixos i més oportunitats per al talent femení
La salut de les dones també ha ocupat un lloc central en les conclusions. La comissió ha denunciat que la recerca mèdica continua prioritzant els homes, fet que contribueix a invisibilitzar determinades malalties i a perpetuar retards en els diagnòstics.
Les participants han reivindicat més recursos per a la investigació amb perspectiva de gènere, una atenció integral a la salut mental i mesures per combatre la pressió estètica i la grassofòbia com a problemes de salut pública.
En l'àmbit de la formació, l'ocupació i l'emprenedoria, el Congrés ha constatat que el talent femení continua trobant obstacles per desenvolupar-se en igualtat de condicions. La bretxa salarial, les dificultats d'accés als càrrecs directius i els estereotips de gènere continuen limitant les oportunitats professionals de les dones.
La comissió també ha advertit que la intel·ligència artificial pot reproduir i amplificar les desigualtats existents si no incorpora dades representatives i una perspectiva de gènere.
De les conclusions a les polítiques públiques
Les sis comissions han coincidit en una reivindicació compartida: la igualtat no es pot limitar al reconeixement formal dels drets, sinó que ha de traduir-se en recursos, serveis i oportunitats reals per a totes les dones.
Això exigeix reforçar la coordinació entre administracions, impulsar polítiques públiques amb perspectiva de gènere i interseccional i garantir la participació activa de les dones en la definició de les mesures que afecten les seves vides.
El 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat ha comptat amb expertes de reconeguda trajectòria que han dinamitzat les comissions de treball i amb periodistes que han exercit de relatores i relators per recollir-ne les principals conclusions.
La trobada, conduïda per la periodista Xantal Llavina, ha comptat amb la participació de l'alcaldessa de Sant Joan Despí, Belén Garcia; la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez; la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Sonia Guerra; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, i la consellera d'Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Esther Niubó.
La conversa inaugural ha anat a càrrec de la politòloga, analista de dades, i activista digital feminista, Júlia Salander i la doctora en Enginyeria Metal·lúrgica, i divulgadora de referents femenines en STEAM, Núria Salan, i la programació també ha inclòs una representació teatral "Males Dones" de La Melancòmica i el concert "El talent femení del Baix Llobregat" .
Amb prop de 500 persones participants, el Congrés ha refermat el compromís feminista del Baix Llobregat i la necessitat de continuar treballant de manera organitzada i col·lectiva per transformar les desigualtats.
Consulta la galeria fotogràfica del 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat.
