Com afecta i com afectarà aquesta crisi al mercat de treball i a col·lectius ja de per si vulnerables com són els joves?

Des del programa de Referents d’Ocupació se’ns han plantejat com a professionals un seguit de reflexions i informacions relacionades amb la crisi i l’afectació de la Covid-19 en el nostre àmbit de treball que volem analitzar i compartir.

Si observem la situació veiem que l’impacte en l’economia i l’ocupació és devastador. Les xifres dels expedients de regulació de l’ocupació (ERTO) no paren de créixer arribant a afectar a un total de 685.000 persones treballadores en data de 23 d’abril, segons les dades de l’Observatori de treball de la Generalitat i 91.605 en el Baix Llobregat segons l’ Informe Observatori del Baix Llobregat fins al 20 d’abril. Les xifres no paren de pujar en termes de demandes d’ocupació i atur en el nostre municipi, sent 4.511 les demandes d’ocupació a les oficines de treball en el mes de març, l’increment més elevat des de l’any 2009. L’afiliació a la Seguretat Social cau en gairebé 10.000 persones tal i com recull l’últim Informe Covid-19 de l’Observatori del Baix Llobregat. Per contrarestar els efectes d’aquesta crisi sanitària, des del Consell Comarcal del Baix Llobregat s’han pres iniciatives com la creació del Comité d’Impuls Econòmic Covid-19, que vetlla per oferir informació contrastada, indicacions, consells i reculls de bones pràctiques que serveixin per minorar l’impacte de la crisi.

Un cop es vagi diluint la pandèmia, veurem un mercat laboral molt afectat que tocarà reconstruir. El coronavirus ha tingut moltes implicacions i no només en la salut de persones o en el col·lapse dels hospitals. També ha acabat amb milions de llocs de treball i negocis. Ha afectat durament a professions i oficis, sobretot els vinculats a l’hosteleria, turisme i automoció, que son les principals fonts de finançament del nostre país. Concretament al Baix Llobregat, les activitats econòmiques més afectades per l’atur han estat les relacionades amb persones que prestaven serveis a través d’empreses de treball temporal, així com els serveis de menjar i begudes, el comerç al detall i a l’engròs i la construcció.

No obstant, com de tota crisi, han sorgit necessitats que han requerit de maneres de treballar diferents i han generat activitats i ocupacions noves. Pel que fa a les ocupacions més demandades durant aquest estat d’alarma, segons un estudi publicat a Infojobs, s'ha produït un increment d'un 83% en places laborals del sector sanitari i salut, un 32% en compres, logística i magatzem i un 23% en l'àmbit farmacèutic respecte el mes de març., sectors que es preveu que es mantindran estables fins que arribi la cura de la Covid-19.

Tot i que encara és d’hora per saber com serà el futur laboral, com a professionals de l’ocupació pensem que el treball virtual esdevindrà probablement un component indispensable en gran part dels sectors productius. El teletreball s’ha imposat a la majoria d’empreses i entitats, i les que ja el tenien implementat a través del comerç electrònic han incrementat notablement les seves vendes.

Moltes empreses s’han vist en la necessitat de digitalitzar-se, un procés que no té marxa enrere. Si aquesta tendència es manté, la previsió és que augmenti la demanda de persones titulades en enginyeria informàtica, robòtica ciberseguretat, programació, màrqueting digital i professionals dedicats a la medicina preventiva. Tots aquests perfils seran necessaris per poder desenvolupar eines d’atenció al ciutadà i per donar resposta a altres professionals, com per exemple a metges i pacients, professorat i alumnat. Els infants i joves ja estan aprenent de maneres diferents, el que inevitablement comporta canvis en la forma d’ensenyar, d’aprendre i d’avaluar utilitzant eines TIC. També cal tenir en compte la importància que estan adquirint les competències relacionades amb la capacitat d’adaptació, treball en equip, autogestió i creativitat. Per tant, caldrà que com a treballadors ens reinventem i ens orientem a desenvolupar al màxim aquests aspectes.

Paral·lelament, segons la Organización Internacional del Trabajo (OIT), la crisis provocada pel virus de la Covid19 generarà la pèrdua de 195 milions de llocs de feina en tot el món dels quals 12 milions son d’Europa. L’OIT ha avisat que els efectes de la pandèmia sobre el mercat laboral superaran les dades de pèrdues de la crisis financera de 2008-2009. Els sectors que probablement patiran més intensament aquestes pèrdues són l’hostaleria, serveis de restauració, la manufactura, el comerç minorista i les activitats empresarials i administratives..

D’altra banda, pensem que és important no quedar-nos únicament amb xifres i estadístiques, ja que la lectura de dades quantitatives pot produir una certa alienació respecte a les persones reals a les quals representen, que inclouen els usuaris dels nostres programes. Com a professionals, hem de prendre consciència que darrera d’aquestes xifres hi ha persones amb noms, cognoms, situacions concretes i problemes diversos. Al encabir-les a totes dins d’una mateixa categoria es dilueix la identificació de les seves individualitats. Per això pensem que cal valorar aquestes dades amb criteri i evitar una interpretació esbiaixada i desconnectada del context real de la població, en el qual intervenim a través del desenvolupament de la nostra tasca. Al pensar en les persones que hi ha darrera proveïm les dades de significat i utilitat, alhora que ens serveixen per complementar les percepcions pròpies, que al final són les que ens proporcionen una interpretació directa de la realitat de cada usuari.

Per aquest motiu, el que més ens preocupa són justament les conseqüències que totes aquestes dades tindran en les persones. I si bé és cert que la Covid19 no discrimina a ningú, l’efecte econòmic de la pandèmia sí que ho fa. Són temps difícils per a tothom, però especialment per un col·lectiu que ja és de per si vulnerable com són els joves, en els quals percebem de manera força notòria els efectes que està causant aquesta crisi. Els joves es veuen particularment afectats donada la seva escassa experiència laboral i, en molts casos, la manca de recursos per introduir-se en el mercat de treball. Acostumen a ser els primers als quals se’ls redueix la jornada o se’ls acomiada. A més, tres de cada quatre joves treballen en l’economia informal, amb una dèbil o inexistent protecció social i poques possibilitats de realitzar teletreball. Donada la necessitat de generar experiència laboral, els joves moltes vegades es veuen abocats a feines precàries com les que avui dia anomenem “falsos autònoms”. Una altra manera d’adquirir experiència professional en el nostre país és justament a través dels sectors més afectats per la pandèmia: turístic, comercial, hoteler o alimentari, tal i com hem comentat anteriorment.

Si traslladem aquestes consideracions a la nostra pràctica diària, prenen sentit moltes de les percepcions que estem tenint aquests dies derivades de la interacció amb els nostres usuaris, sobre les quals també volem fer una reflexió. Durant les darreres setmanes hem observat com l’actitud de moltes de les persones joves que atenem ha anat canviant; des de la predisposició i voluntat per fer front a la recerca de feina, en un mercat de treball que ja de per si presentava dificultats per ells, fins arribar al negativisme i a la pèrdua de confiança i seguretat en ells mateixos davant la situació actual, una situació de crisi que els joves interpreten i viuen a la seva manera, a la qual s’hi enfronten com poden, sovint des de la impotència, mentre veuen com gent del seu entorn o fins i tot de la seva pròpia família perd la feina, pateix la malaltia, o es veu afectada directa o indirectament per les conseqüències del virus. Un panorama desolador que, sumat a les inquietuds i inseguretats prèvies i a la situació de vulnerabilitat de molts joves, enterboleix l’albirament del futur d’èxit laboral i professional en el qual amb tant d’esforç els havíem ajudat a creure durant el procés d’actuació i orientació que portem a terme des del nostre servei. Els joves, desproveïts dels al·licients per continuar llaurant la seva estratègia professional, han de reinventar-se i adaptar-se a les necessitats d’un mercat laboral inestable i impredictible, el que comporta una forta desmotivació i una regressió en els progressos aconseguits.

Som conscients que, en conjunt, tots aquests aspectes poden produir un cert desànim. És per això que, com a professionals del sector de l’ocupació, pensem que davant d’un panorama com el que se’ns presenta, la importància de la nostra figura rau justament en mantenir el recolzament i el suport als nostres usuaris i usuàries, aconseguir que mantinguin la motivació, que transformin i adaptin els seus objectius, que potenciïn les seves capacitats i es formin per adquirir-ne de noves. Cal que els encoratgem a continuar avançant malgrat les dificultats i que els acompanyem en aquest procés complex que representa la recerca de feina i el desenvolupament professional, una complexitat exacerbada encara més en una situació de crisi com la que estem vivint. I és que moltes vegades la clau de l’èxit està en la suma d’accions petites, en la constància per assolir els objectius i en el treball en xarxa, allò que ens complementa i que ens podem oferir els uns als altres. Per això entenem que la comunicació entre professionals és indispensable: hem de compartir experiències, punts de vista, informació, recursos… focalitzant-nos en l’objectiu prioritari d’ajudar a les persones, en el nostre cas concretament als joves. Un objectiu que ha de donar valor a la nostra feina i que ens fa aportar el nostre granet de sorra a la millora i superació d’aquesta crisi.

Per acabar, us animem a tots i totes a continuar endavant, a mantenir la positivitat i sobretot a creure en la nostra tasca com a professionals per donar-li el valor que mereix, especialment en aquests moments tan difícils per tots.

Anna Mª Gómez López, Marta Navarro de la Vega i Danae Ortiz de Viñaspre

Referents d'Ocupació Juvenil del Consell Comarcal del Baix Llobregat