Creixen un 2,7% les empreses i un 3,3% l’ocupació assalariada al Baix Llobregat

L’Observatori Comarcal publica l’anàlisi de l’estructura productiva del tercer trimestre de 2026, que constata també un augment de l’1,8% del treball autònom, tot i que el nombre d’empreses encara se situa per sota dels nivells de 2019 i 2008.

L’Observatori Comarcal del Baix Llobregat ha publicat l’anàlisi dels principals components de l’estructura productiva de la comarca corresponent al tercer trimestre de 2026. L’estudi examina l’evolució del nombre d’empreses, dels llocs de treball assalariats i del treball autònom, tant en el conjunt del territori com per activitats econòmiques i municipis.

Les dades mostren una evolució positiva dels tres indicadors durant l’últim any. El nombre d’empreses ha augmentat un 2,7%, amb 572 empreses més; l’ocupació assalariada ha crescut un 3,3%, amb 10.515 llocs de treball més, i el treball autònom ha incrementat un 1,8%, amb 885 persones més.

Aquesta evolució s’emmarca en una tendència general de creixement de l’ocupació assalariada i autònoma al conjunt de l’entorn metropolità i de Catalunya. Tanmateix, la recuperació del teixit empresarial presenta una evolució més moderada quan es compara amb els registres d’anys anteriors.

El nombre d’empreses creix, però encara no recupera els nivells anteriors a les crisis

El Baix Llobregat compta amb 572 empreses més que l’any anterior, fet que representa un increment del 2,7%. Aquest creixement interanual és lleugerament superior al registrat en la resta d’àmbits territorials de referència.

Malgrat aquesta evolució positiva, el nombre d’empreses continua per sota dels nivells de referència: hi ha 597 empreses menys que el 2019, una disminució del 2,7%, i 1.909 menys que el 2008, un descens del 8,2%.

Pel que fa a la distribució per activitats econòmiques, el comerç i la restauració concentren el 32,2% de les empreses de la comarca, aproximadament una de cada tres.

L’evolució territorial és desigual. En el darrer any, sis dels 30 municipis del Baix Llobregat han perdut empreses. Si es compara amb el 2008, Viladecans (+77,2%), Sant Feliu de Llobregat (+74,2%), Cornellà de Llobregat (+64,0%) i el Prat de Llobregat (+61,5%) registren els increments més elevats. En canvi, Santa Coloma de Cervelló (-44,1%), Sant Climent de Llobregat (-33,1%) i la Palma de Cervelló (-28,3%) presenten les caigudes més importants.

L’ocupació assalariada augmenta un 3,3%

Els llocs de treball assalariats han crescut un 3,3% entre 2025 i 2026, amb 10.515 persones assalariades més. El Baix Llobregat destaca pel creixement continuat de les afiliacions al règim general de la Seguretat Social, amb una evolució respecte dels anys 2019 i 2008 superior a la de la resta d’àmbits territorials de referència: l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Àmbit Territorial Metropolità i Catalunya.

L’anàlisi també posa de manifest diferències importants segons la dimensió de les empreses. Des de 2008, els llocs de treball assalariats a les empreses de més de 250 treballadors han augmentat un 124%, mentre que a les empreses mitjanes, d’entre 51 i 250 treballadors, el creixement ha estat del 30%. En canvi, les empreses més petites, de menys de 50 treballadors, mantenen pràcticament el mateix volum d’ocupació que el 2008.

Aquesta evolució ha modificat el pes de les diferents dimensions empresarials en l’ocupació comarcal. Les empreses de més de 250 treballadors han passat de concentrar el 20,8% dels llocs de treball el 2008 al 34,9% actual. Per contra, el pes de les petites i mitjanes empreses (pimes) ha disminuït del 51,5% al 38,0%.

Pel que fa a les activitats econòmiques, el comerç a l’engròs concentra el 10,3% dels llocs de treball assalariats, mentre que el comerç al detall n’aplega el 8,9%.

L’increment de l’ocupació assalariada no s’ha produït amb la mateixa intensitat a tots els municipis. Begues registra el creixement més elevat, amb un 11,2%, seguit d’Esplugues de Llobregat (+9,6%), Pallejà (+9,3%) i Cornellà de Llobregat (+7,4%).

A l’altre extrem, Santa Coloma de Cervelló presenta la disminució més pronunciada (-11,1%), seguida d’Esparreguera (-8,0%). També registren variacions negatives Gavà i Sant Just Desvern (-2,4% en tots dos casos) i Torrelles de Llobregat (-1,7%).

L’estudi també identifica diferències entre els llocs de treball localitzats a la comarca i la població ocupada que hi resideix. Al Baix Llobregat hi ha un 6,1% més de població ocupada resident que llocs de treball localitzats, una diferència que evidencia la dependència dels mercats laborals d’altres comarques.

Aquesta situació varia segons el municipi. Begues, Torrelles de Llobregat, Corbera de Llobregat, Collbató i Vallirana tenen un perfil marcadament residencial. En canvi, el Prat de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Esteve Sesrovires presenten una funció productiva més destacada, amb més llocs de treball localitzats que població ocupada resident.

El treball autònom manté una evolució positiva

El nombre de persones treballadores autònomes ha augmentat un 1,8% durant l’últim any, amb 885 persones més. Aquesta evolució consolida el creixement registrat des de 2019 i segueix la tendència positiva dels àmbits territorials de referència, tot i que aquests presenten increments percentuals superiors.

Malgrat això, el treball autònom encara no ha recuperat els nivells de 2008. Actualment, la comarca compta amb un 8,0% menys de persones autònomes que aquell any, una diferència de 4.348 persones.

El 42,0% del treball autònom es concentra en quatre activitats: el comerç al detall, el transport, les activitats especialitzades de la construcció i la restauració.

Per municipis, el Papiol registra l’increment més elevat de persones treballadores autònomes (+4,2%), seguit d’Abrera (+3,9%), Sant Andreu de la Barca (+3,8%), Santa Coloma de Cervelló (+3,3%) i Viladecans (+3,0%). En canvi, Collbató (-1,7%), Vallirana (-0,5%) i Sant Feliu de Llobregat (-0,2%) presenten variacions negatives.

En conjunt, les dades confirmen una evolució positiva del treball autònom a la majoria de municipis, tot i que amb diferències en la intensitat del creixement.

L’Observatori Comarcal assenyala que, des del març de 2026, el canvi de classificació de les activitats econòmiques a la CCAE-2025 condiciona la comparabilitat de les dades per sectors. Per aquest motiu, no és possible analitzar-ne directament l’evolució temporal amb els registres anteriors, elaborats d’acord amb la classificació CCAE-2009.

L’anàlisi completa permet aprofundir en l’evolució del teixit empresarial i del mercat de treball del Baix Llobregat, així com identificar les diferències entre municipis i activitats econòmiques.

Consulta l’anàlisi completa de l’estructura productiva del Baix Llobregat del tercer trimestre de 2026 en aquest enllaç.

EMPRESES