Declaració del Consell d'Alcaldes per a la recuperació del sistema fluvial de la comarca

El Baix Llobregat és un espai vital especialment cohesiu. L'àmbit territorial de la nostra comarca s'articula a partir d'un eix vertebral nítid, el curs final del Llobregat, lligat a un sistema fluvial que connecta muntanyes i mar i és, alhora, singular, complex i divers.

En el decurs del passat segle, l'àmbit fluvial del Llobregat ha patit les conseqüències del desenvolupament urbà accelerat de la metròpoli barcelonina, esdevenint el principal espai de pas de comunicacions i serveis metropolitans i un vigorós eix d'activitat econòmica i de residència.

L'expansió de les infrastructures i els teixits urbans ha anat deteriorant l'entorn natural del riu, reduint l'espai agrari i debilitant la qualitat connectora del medi fluvial llobregatí entre la serralada litoral, el delta i el mar.

Les noves infrastructures logístiques i de comunicacions vinculades al Pla del Delta, que s'estan duent a terme al Baix Llobregat, han d'implementar-se de manera molt diferent a com ho feren les del passat segle, respectant l'actual legislació mediambiental, adaptades a les característiques del territori, contemplant l'entorn fluvial en la seva integritat, i restaurant i potenciant els valors naturals del sistema on s'insereixen.

Som conscients de tenir un deute històric amb un riu que ens ha facilitat espai d'acollida i prosperitat i alhora, de trobar-nos davant l'oportunitat de poder recuperar-lo mediambientalment en el marc d'un model territorial sostenible i més eficient. I per això és necessari restituir els paisatges naturals del riu i la seva flora i fauna, arranjant-ne la llera i les riberes, fent-lo més accessible als ciutadans i millorant la seva funció hidràulica per aconseguir un major nivell de seguretat. Cal, en fi, recobrar el Llobregat com a sistema fluvial i com a espai social de la comarca i de la conurbació.

El Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona han redactat conjuntament el "Projecte-Marc de recuperació mediambiental de l'espai fluvial del Llobregat a la Comarca del Baix Llobregat".

El Consell d'Alcaldes del Baix Llobregat fa seva la proposta de l'esmentat document i demana a les Administracions competents, Estat i Generalitat, la materialització de totes les actuacions de recuperació de l'espai fluvial contemplades al projecte marc, tant pel que fa al tractament de la llera com a l'agençament dels espais de les riberes i a la millora de l'accessibilitat des de les poblacions dels marges.

I es demana al Ministeri de Foment que, de forma immediata, incorpori al projecte i les obres del TAV les actuacions de correcció de l'impacte que preveu la proposta de recuperació i que prescriu la declaració d'impacte ambiental, per a tot l'espai afectat per la nova via fèrria i l'entorn fluvial vinculat, així com també que materialitzi les previsions del conveni signat el 10 d'octubre de 2001 amb la Generalitat i el Consell Comarcal. D'altra banda, considerem que l'Estat, com a responsable de les actuacions del Pla del Delta, ha de compensar la implantació d'infrastructures amb el tractament i recuperació extensius dels ecosistemes del riu Llobregat, el més aviat possible, programant els recursos i les accions que es reflecteixen al projecte marc.

Pel que fa a la Generalitat, demanem que emprengui, amb caràcter urgent, les accions per dur a terme la regeneració del medi fluvial prevista en el referit conveni i que planifiqui i impulsi, en coordinació amb l'Estat, el procés que completi la recuperació del conjunt de l'àmbit fluvial del Baix Llobregat.

El Consell d'Alcaldes ofereix a la Generalitat i l'Estat el projecte marc per tal que puguin consensuar el seu desenvolupament per assolir l'objectiu de recuperar el Llobregat com a sistema fluvial i com a espai al servei dels ciutadans.

Baix Llobregat, 17 de setembre de 2004

Presentat el Projecte Marc de Recuperació Mediambiental de l'Espai Fluvial del Llobregat

En la darrera reunió que el Consell d'Alcaldes del Baix Llobregat va mantenir a la seu del Consell Comarcal, es va presentar la proposta de Projecte Marc per a la recuperació mediambiental del Llobregat al seu pas per la comarca. En la mateixa reunió es va acordar, a més, aprovar un manifest signat pels alcaldes al qual es defensa la necessitat de preservar l'àmbit fluvial del territori, adoptant les mesures adients per a la conservació del seu potencial ecològic i protegint-lo de les alteracions que l'actuació urbana i la construcció d'infraestructures hi poden causar.

El Projecte marc de Recuperació Mediambiental de l'Espai Fluvial del Llobregat neix com a conseqüència del conveni que al setembre del 2001 van signar el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana. L'àmbit del projecte abasta el territori comprès des del pont de l'aeri de Montserrat fins al pont de Mercabarna (el tram fins al mar ja forma part del projecte i les obres de desviament del Llobregat), amb una longitud de 50 km. i un espai fluvial d'unes 1.600 hectàrees. El total dels municipis afectats són 20, 17 dels quals pertanyen al Baix Llobregat, 2 al Barcelonès i 1 al Vallès Occidental. Tal i com descriu el conveni signat al 2001, l'objecte general del projecte marc "pretén recollir les intervencions necessàries a efectuar en el conjunt dels marges i sistema fluvial del riu Llobregat per al seu recobrament com a espai natural i recuperació com a àmbit per a les activitats de lleure dels ciutadans". Així, l'objecte general es concreta, a la pràctica, en un doble objectiu: delimitar l'espai fluvial i plantejar un marc de propostes en aquest de caràcter local, supramunicipal, provincial, etc.

Per a l'elaboració del Projecte s'ha hagut de crear una base cartogràfica pròpia. La representació gràfica del territori ha incorporat les actuacions executades més recentment així com les ja projectades que s'han de dur a terme en el futur més pròxim, com són les obres del Quart Cinturó, la variant de la N-340, el Pla Delta o el traçat del TGV. En aquest sentit, el Projecte s'orienta cap a la creació d'un sistema territorial fluvial que permeti, al conjunt dels municipis, contemplar les possibles transformacions com una oportunitat en la qual cada nova infraestructura, lluny de desestructurar encara més el territori i els seus valors naturals, contribueixi a aconseguir millores mediambientals i no hipotequi el model sostenible de l'Espai fluvial com a sistema.

L'elaboració del Projecte ha tingut en compte tots els factors amb relació directa amb el medi físic -evolució històrica del curs del riu, inundabilitat, aqüífers i xarxa hidrogràfica-, el natural -planificació de l'espai natural, vegetació actual i potencialment recuperable, hàbitats faunístics- i l'humà -espai urbà, patrimoni cultural i camins històrics, mobilitat, efecte dels serveis aeris i subterranis-.

S'ha delimitat l'espai fluvial tot reconeixent-lo com a entitat del sistema territorial, en relació amb cada municipi i analitzant-lo en una visió contínua i longitudinal -l'eix de la qual és la llera del riu- i una altra transversal -dels nuclis dels municipis cap al riu-, tot mantenint una voluntat d'implicació i consens de tots els agents actuants en l'entitat territorial que es delimita. Els criteris emprats es poden resumir en nivell d'inundabilitat, necessitats d'intervenció, planificació urbanística i expectatives municipals.

Pel que fa al procés de recuperació, el Projecte el defineix com "un procés en el temps, l'objectiu final del qual és aconseguir la restauració dels processos naturals del riu per passar, així, d'un riu degradat a un riu recuperat de manera sostenible". Al text es classifiquen, les possibles intervencions del procés de recuperació en quatre tipus: millora, condicionament, rehabilitació i restauració.

El Projecte considera que la recuperació mediambiental de l'Espai fluvial no s'ha de pensar com la creació de nous espais públics urbans, ni tampoc recuperar un medi natural ja no existent, sinó conservar els valors naturals que han perdurat i potenciar-los, fent propostes per salvaguardar els ambients naturals i per suscitar-ne de nous, considerant que han de ser ells mateixos els que han d'evolucionar amb el mínim intervencionisme possible. Per aconseguir-ho, cal permetre a l'ecosistema fluvial evolucionar per sí mateix de manera natural, amb la millora mínima i suficient del trinomi compost per l'aigua, el sòl i la vegetació. Aquest fet permetrà, al mateix temps, la millora dels hàbitats naturals a la llera i als marges, amb una important i ràpida colonització per part de comunitats faunístiques.

El Projecte enumera un conjunt d'accions necessàries a desenvolupar per a la recuperació de l'espai fluvial: elaborar polítiques de gestió conjunta, mantenir o incrementar l'espai del curs ordinari del riu, aturar la progressió indefinida de la superfície urbana i dels usos disconformes a l'Espai fluvial, establir condicions al pas d'infraestructures per aquest àmbit, millorar-ne el funcionament hidrològic, preservar la interacció entre aigües superficials i subterrànies, millorar la qualitat de l'aigua i la vegetació, potenciar la diversitat d'hàbitats naturals, integrar el patrimoni cultural a la recuperació de l'Espai fluvial, condicionar i fer compatible l'accessibilitat al mateix o realitzar actuacions concretes tot programant-ne el manteniment.

Dins la proposta d'Espai fluvial proposada pel Projecte, la seva recuperació es concreta en tres línies d'actuació: des de la llera del riu -en trams longitudinals-, des d'unitats d'interès -definides al projecte com espais o elements territorials valuosos però discontinus situats als marges del riu- i des de l'accessibilitat -actuant en un conjunt de camins existents i nous-. El projecte, així mateix, té en compte a les unitats d'interès agrari, situades dintre de l'Espai fluvial però no incloses en la recuperació des de la llera ni en la que es fa des d'unitats d'interès. El Projecte destaca que aquests espais tenen prou valor pel que fa a la seva estructura i dimensions, motiu pel qual han de ser integrats en la recuperació mediambiental.

Resum de dades
50 km. De riu
20 municipis implicats
1.601,20 ha total d'Espai fluvial delimitat
284,05 ha pertanyen al Pla Delta actualment en execució
1.317,15 ha són les que es consideren en el projecte marc
1.193,11 tractades com a Espai fluvial,
848,90 ha en el propi curs del riu
364,18 ha de llera,
484,72 de riberes,
344,21 ha en 15 unitats d'interès,
124,04 ha d'unitats d'interès agrari fora de les altres unitats d'interès.
117,26 km de camins tractats en la recuperació des de l'accessibilitat,
89,05 km de camins longitudinals
28,21 km de camins transversals

Valoració econòmica estimada total
- Cost estimat de la recuperació mediambiental de l'Espai fluvial: 168.791.181 euros(28.084.489.442 ptes)
Total superfície tractada d'Espai fluvial: 1193,11 ha.