Entrevista a Roger Barrachina Terrades, responsable d'implementar el Servei de Suport i Atenció Emocional per a les professionals dels Equips Bàsics d'Atenció Social

Hola Roger ens podries explicar la teva formació, trajectòria i objectius professionals?

Jo soc Educador Social i Coach Sistèmic, em considero una persona creativa, cercadora d'innovació socioeducativa i apassionada de les metodologies i tècniques de Gamificació. Tinc més de vint anys d’experiència en el món social (Esplai, Residencies, CRAE, Medi Obert, Serveis Socials Bàsics), i actualment acompanyo la supervisió d’equips sociosanitaris, facilito processos de canvi i participo en la creació de projectes socioeducatius. Els meus objectius són iniciar i acompanyar processos de canvi, de baix cap a dalt (bottom-up), participatius i transparents, que aconsegueixin incloure la totalitat dels equips i les organitzacions amb les quals treballo.

D’on sorgeix la creació d’aquest servei que t’encarrega desenvolupar el Consell Comarcal?

Bé, el Servei es crea arran de tot l’escenari que sorgeix per la pandèmia de la Covid-19. Els canvis que han emergit en aquest període ja fa temps que estaven latents i la pandèmia ha augmentat exponencialment els símptomes. Des de 2008 portem arrossegant una crisi socioeconòmica que s’ha vist agreujada per la Covid-19 i tot això té un fort impacte en les professionals i els Equips de Serveis Socials. Des de l’Àrea d’Acció Social i Salut em van encarregar la dinamització d’aquest servei per donar resposta a aquesta necessitat d’acompanyament emocional que hi havia entre les professionals de l’Àrea Bàsica.

Com creus que ha afectat la situació originada per l'epidèmia de la Covid-19 als Equips de Serveis Socials?

En aquest context trencadís i ansiós, l’impacte emocional per les professionals dels Serveis Socials ha estat molt fort. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) encunya el terme de fatiga pandèmica, i la defineix com una reacció d'esgotament, que apareix de manera gradual en el temps, davant d'una adversitat mantinguda i no resolta, que pot conduir a l'alienació i a la desesperança. I sobre aquest terreny incert i complex, els i les professionals de Serveis Socials no han deixat d’intervenir en cap moment, considerats serveis essencials, i patint un elevat cost emocional bidireccional, tan propi com per la persona usuària.

Quines han estat les principals demandes que t’han fet els professionals i els Equips?

Com bé deia, les demandes han estat diferents a cada territori i hem tractat de donar resposta a cada situació particular, si bé és cert que generalment han estat força semblants i principalment han girat entorn de com gestionar les emocions i oferir-los aquest acompanyament emocional, l’autocura i la cohesió de l’equip i el com treballar tanta pressió assistencial. En aquest sentit m’he trobat sobretot amb la demanda d’eines i estratègies, tant individuals com col·lectives, per fer front emocionalment a tot aquest escenari d’incertesa, pressió i noves formes d’intervenció social.

Quina metodologia s’ha emprat al llarg de tot el procés?

La tàctica emprada per realitzar l’acompanyament emocional als Equips va ser utilitzar gradualment 5 dimensions (Jo-Cas-Equip-Organització-Sistema) per emmarcar la seva intervenció professional. El mètode és centrar els esforços en allò que tenim un alt grau d'incidència. Evidentment, des de la nostra posició el grau d'incidència més alt és en nosaltres mateixos i va decreixent fins a arribar al sistema.

Per a l’estratègia vam utilitzar metodologies de Gamificació i Aprenentatge Basat en Jocs (ABJ).

Què creus que aporta el joc com a metodologia de treball?

La utilització del joc com a metodologia, ha facilitat parlar i tractar temes complexos, ha incrementat la motivació i la creativitat, ha permès la retroalimentació continua i el més important, ha cercat el canvi de conducta entre les professionals i els Equips.  Per tal efecte s’han utilitzat un ampli ventall d’eines i recursos que es poden emmarcar en tres conceptes: Gestió emocional (el o que sent, pensa i actua), Eines pràctiques per a la intervenció social (bases neurocientífiques del comportament i gestió dels processos de canvi) i Equip (intel·ligència col·lectiva i presa de decisions).

Ens podries explicar alguna de les tècniques que s’han utilitzat al llarg del procés i ha tingut més èxit entre les participants?

Considero que La Gamificació i l’ABJ han tingut molt bona rebuda, ja que permet tractar situacions de la vida real a través d’una experiència divertida, amb un feedback constant i consent l’assaig-error per a un aprenentatge significatiu des de l’experiència.

Els jocs que es basen en imatges (Dixit®, Ikonikus®, Conecta2®,Imagine®, Story Cubes®...) i permeten la projecció d’allò que sentim, sigui de manera conscient o inconscient, van tenir molt d’èxit per facilitar el reconeixement i l’acceptació d’allò que ens passa per dins i té influència en la nostra conducta.

Les eines que permeten la construcció de models físics, idees i pensaments (Lego® o Playmobils®) també han tingut molt d’èxit en facilitar el pensament creatiu i estructural al mateix temps. Aquestes eines faciliten la reflexió, la comunicació i la resolució de problemes en 4 passos: pregunta, construcció, compartir i reflexió.

Per finalitzar, tots aquells jocs cooperatius (Sabouter®, The Mind®, Bandida®, Balancing Game®...) que precisen de col·laboració i aporten cohesió  també han estat molt ben rebuts. Som perquè intersom, necessitem a l’altre i aquests jocs han permès retrobar-nos amb l’altre des d'una vessant apreciativa i divertida.

Ah! I un moment... que necessaris són els moments de pausa a Serveis Socials on, si ens despistem, tot agafa un tarannà d’urgència. I amb relació a aquesta pausa, va tenir un grau d’èxit elevat el Mindfulness amb bombó, perquè sovint el que és urgent gairebé mai és l'important.

Quanta gent ha pogut participar d’aquest servei?

Doncs han pogut participar més de 70 professionals dels Serveis Socials de l’Àrea Bàsica en representació d’11 municipis de la comarca (Castellví de Rosanes, Collbató, Corbera de Llobregat, Pallejà, La Palma de Cervelló, Sant Esteve Sesrovires, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Begues i Sant Climent de Llobregat) i l’equip d’Educadores Socials del Servei d’Intervenció Socioeducativa del Consell Comarcal del Baix Llobregat. En total han estat més de 330 hores d’acompanyament individual i col·lectiu des de juny del 2020 fins al maig del 2021 amb una periodicitat quinzenal i alternant sessions presencials amb sessions online.

Com afecten les emocions a una tasca professional com la que desenvolupen les Tècniques Socials de la comarca?

Les emocions són la primera reacció que tenim davant un estímul extern o intern, produint una resposta neurofisiològica de l'organisme i un impuls a l'acció. La ràbia, frustració, tristesa, vulnerabilitat, por, incertesa... són emocions que han estat presents en tota la societat durant l'epidèmia de la Covid-19 i, naturalment, les Tècniques Socials de la comarca han hagut de gestionar les seves pròpies emocions i les de les persones usuàries, amb la doble càrrega emocional que això comporta. Hem d’aprendre a gestionar aquestes emocions donada la influència que tenen en la nostra conducta i, en conseqüència, en la nostra intervenció professional i benestar personal i en això hem tractat d’incidir al llarg d’aquest acompanyament.

Quins efectes creus que pot tenir la pandèmia a mig i llarg termini pels Equips Bàsics d’Atenció Social?

Hem de tenir present, que els efectes d’aquesta pandèmia tindran conseqüències a curt-mig-llarg termini i que ens hem adaptat i sobreviscut al principi. Queda un llarg camí per als i les professionals de Serveis Socials que suporten una gran pressió assistencial i executen una tasca de contenció emocional continua en la seva intervenció, que es veu agreujada en moments de crisis. La capacitat per comprendre els estats afectius, aprofitar aquest coneixement per orientar la conducta i respondre apropiadament als estats anímics dels altres, són habilitats que hem de treballar i supervisar contínuament.

Quin feed-back has rebut per part de les professionals i els Equips Bàsics d’Atenció Social?

El feed-back rebut ha estat meravellós i estic profundament agraït.

Però abans de res m’agradaria reconèixer la predisposició dels i les professionals cap al Programa. En moments caòtics, on resulta fàcil caure en la queixa o el desànim, han mostrat un respecte per la seva professió i un desig d’acompanyar a les persones que atenen digne d’admiració. Tot el meu reconeixement, acceptació i estima per a ells i elles. No parlem d’herois o heroïnes, sinó de treballadores i treballadors responsables amb la seva professió.

Després de tot, crec que una de les imatges que més es van repetir en les últimes sessions, i resulten el millor feed-back que podria endur-me, va ser quan reflexionaven sobre el procés que havien fet duran el programa i van obviar la meva figura, dedicant-se paraules d’elogi i validació entre ells i elles. De debò, va ser preciós, considero que he fet la feina de manera funcional quan la meva figura passa a un segon pla. I això no significa que passis a ser prescindible perquè la petició era poder ampliar el programa, senzillament que hem nodrit des de l’apoderament i no des de la dependència.

VALORACIONS DE PARTICIPANTS EN EL SERVEI DE SUPORT I ATENCIÓ EMOCIONAL PER LES PROFESSIONALS DELS EQUIPS BÀSICS D’ATENCIÓ SOCIAL

“Aquest espai m'ha servit per poder crear cohesió amb l'equip de treball; traslladar a les meves companyes els neguits i inseguretats i així poder empoderar-me a l'hora de dur a terme les tasques i sobretot sentir que estic ajudada per elles, donant-me suport i seguretat”.

“Com a experiència personal, he pogut reservar un espai de reflexió per a un mateix; un parèntesis a la dinàmica “estressant” del servei”.

“Per mi ha estat l’espai ha estat com un oasis en el desert, ens ha permès recuperar forces per a poder seguir amb la llarga travessia! No ens evitarà la travessia però si emprendre-la amb forces renovades”.

“Ha sigut una experiència molt enriquidora per a mi, he  pogut connectar molt mes amb l’equip. Les sessions van ser  una via de escapament dintre del caos de la feina i de la situació actual”.

“Ha estat un espai d’aprenentatge personal, d’aprenentatge d’equip, de reforçar la nostra autoestima en el món laboral, de veure que el resultat del nostre treball es la suma de totes les accions de cada professional de l’equip, em valorat molt el que tenim i la cohesió que hem aconseguit com equip, tot i ser cadascuna de nosaltres molt diferent”.