La consellera de Cultura i Memòria Democràtica es reuneix amb els municipis de la comarca
Durant els mesos de gener i febrer, la consellera comarcal de Cultura i Memòria Democràtica, Lídia Muñoz, ha realitzat una ronda de reunions en diferents municipis de la comarca, amb l’objectiu d'identificar, analitzar i conèixer les necessitats en matèria de memòria democràtica i posar en relleu les actuacions que ja s'estan realitzant al territori.
En les trobades, que han tingut lloc a Cornellà de Llobregat, Viladecans, Molins de Rei, Martorell i el Papiol, els regidors i regidores de memòria democràtica de la comarca han pogut compartir les experiències i projectes que han desenvolupat en aquest àmbit en els diferents municipis.
Els projectes Quan les Parets Parlen, itinerari interpretatiu de Sant Feliu de Llobregat, Camins de Pau d'Esparreguera, o les programacions d'activitats d'Esplugues de Llobregat i Olesa de Montserrat, són bons exemples de les actuacions que s'estan desenvolupant a la comarca.
La consellera ressalta la importància d'elaborar plans estratègics locals i incidir en la necessitat de donar compliment a la llei de memòria democràtica, especialment incloure continguts curriculars a les escoles en matèria de memòria democràtica. “Els moviments feixistes que ressorgeixen en els darreres dècades, així com, partits d'extrema dreta, fa necessari treballar conjuntament a la comarca per tal de recuperar la memòria democràtica, especialment en l'àmbit de l'educació, per tal de formar persones lliures amb valors democràtics”, assenyala.
Des de la Xarxa de Memòria Democràtica, creada l'any 2020, es va impulsar una recerca de deportats de la comarca, en la que Isidoro Teruel, de l'Amical Mauthausen, amb la col·laboració de nombrosos estudiosos i estudioses de la comarca, va identificar a 102 persones que havien estat en camps de concentració nazis. Així mateix, es va dur a terme un primer inventari d'espais de memòria de la comarca iniciat a partir d'un treball de recerca. Aquests projectes es poden consultar per municipi i tipologia a la pàgina web de la Xarxa de Memòria Democràtica
El Baix Llobregat es va convertir en un exponent de la força de la lluita antifranquista que va construir una xarxa de complicitats i esdevenir així una referència ineludible de la lluita antifranquista a Catalunya i a Espanya. No obstant això, encara en alguns dels municipis més petits de la comarca, es recorda l'enfrontament entre veïns a causa de la dictadura franquista. Tanmateix, es treballa en el reconeixement de deportats i la col·locació de les llambordes 'stolpersteine', unes plaques artístiques urbanes creades per l'artista alemany Gunter Demnig (Berlín, 1947), en record a totes les persones deportades. El procés de llambordes se centralitza pel Memorial Democràtic de Catalunya.
El pròxim dijous 22 de febrer tindrà lloc el plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica al Centre Cívic de Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat, on també es podrà visitar l'exposició itinerant: On som? 85 anys d’exhumació de fosses comunes de la guerra civil, que romandrà fins al 15 de març. El plenari comptarà amb una ponència sobre la tramitació de la llei catalana de memòria democràtica a càrrec del director de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Alfons Aragoneses, acompanyada d’un debat amb entitats memorialistes que van presentar esmenes a la llei.
