El divendres 28 d'abril, s'ha dut a terme l'Ofrena Floral als deportats del Baix Llobregat a l'Olivera del Parc de Torreblanca, un espai de memòria comarcal. L'acte ha estat conduït pel conseller de Cultura, Medi Ambient i Memòria Democràtica del Consell Comarcal, Jordi Carbonell, i ha comptat amb la participació de la presidenta del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, el responsable de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Xavier Menéndez i el responsable de la Xarxa de Memòria Democràtica del Memorial Democràtic de Catalunya, Josep Font Sentias.
La presidenta del Centre d'Estudis ha incidit en el fet que ni la llibertat, ni la democràcia són guanyades, garantides o consolidades a perpetuïtat, cal cultivar-les cada dia. Aquest record del segle passat recorda la incapacitat dels humans de resoldre conflictes sense l'ús de la força. L'ambició i els desitjos de domini porta a envair països tot sembrant l'horror. La guerra i les agressions a la població tornen a ser una realitat a Europa. Lula da Silva, el president brasiler que insisteix en la “inutilitat de la guerra” referint-se a la invasió d'Ucraïna i a la carrera armamentista que ha generat, sense cap horitzó ni de negociació, ni de pau immediata. La cronificació dels conflictes en un món tan mediàtic fa que decaigui l'atenció i l'interès públic davant d'una invasió com la d'Ucraïna, potser ara ja no ens afecta de la mateixa manera que fa un any. Ens mantenim en la condemna de la invasió i en el suport al país envaït, però cal fer quelcom més mentre la permanència de la lluita ja no ocupa les primeres notícies i en l'imaginari col·lectiu ja no hi és present la tragèdia que comporta una guerra. Mentre la ciutadania ucraïnesa continua patint i a la resta altres preocupacions passen per damunt de la tragèdia vital de les persones que viuen en un país envaït i en una guerra a la qual no se li veu final. No podem oblidar cap injustícia i cap vulneració de drets, tampoc podem defallir en el camp de les idees i no caure en l'exaltació de causes supremes per sobre dels drets humans més bàsics. El creixement de l'extrema dreta és preocupant, però potser no imparable. Hi ha més gent oposada al feixisme que no pas a favor. El que cal és que col·laborem i treballem conjuntament en contra. S'observa amb preocupació l'ascens polític en alguns països europeus de forces com Hermanos de Italia liderada per Giorgia Meloni que obertament reconeixen que no reneguen del feixisme tot i que no el volen restaurar.
El periodista Enric Juliana, indicava fa uns dies a la Vanguardia que a Europa comencen a governar forces que no s'arrelen en el consens antifeixista amb el qual es conclogué la Segona Guerra Mundial. En els països de l'Est, més o menys, democratitzats després de la caiguda del Mur de Berlín apareixen forces polítiques similars a la Meloni, com el cas de Polònia i Hongria. Potser l'espant per la invasió russa a Ucraïna sigui la causa de canvis polítics en els països escandinaus. A l'ideal d'una Europa federal i democràtica se li contraposen nous enfocaments, a Espanya la desacomplexada aparició de VOX ens mostra novament pensament i acció que potser creiem superats.
A l'acte s'ha rebutjat contundentment la barbàrie, recordant que actualment continuen els moviments extremistes feixistes que posen en perill la llibertat de les persones i la pau. En la lectura de les 102 persones deportades del Baix Llobregat, que van ser identificades mitjançant la recerca de l'Isidoro Teruel de l'Amical Mauthausen, han participat les diferents entitats del territori: Carles Vallejo, president de l'Associació d'ex-persones preses polítiques, Eduard Amouroux representant d'Amical de les Brigades Internacionals, Joan Calvo president d'Amical Mauthausen, Isabel Sorde representant dels Iaioflautes i Tina Merino presidenta de l'Associació per a la Memòria històrica i democràtica del Baix Llobregat. Els Iaioflautes han interpretat diferents cançons mentre que s'ha dut a terme l'ofrena floral convertint l'espai de l'Olivera en un espai de record molt emotiu i reivindicatiu.
El conseller Jordi Carbonell ha reafirmat que s'ha de continuar fent Memòria amb la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat perquè la barbàrie no caigui en l'oblit. Es recorda a cada una de les persones de la nostra comarca que van lluitar per la república, la llibertat i la democràcia i que van patir la deportació als camps nazis, un crim contra la humanitat. Així mateix, ha incidit en la importància d'introduir en les escoles i en els i les joves els valors democràtics de fraternitat, llibertat i igualtat, així com, reforçar les polítiques en matèria de memòria democràtica.
L'acte ha estat programat dins del marc de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat que va ser constituïda el 25 de gener de 2020, data que feia vuitanta-un anys que l'exèrcit de Franco ocupava la comarca. Està liderada pel Consell Comarcal del Baix Llobregat i del Centre d'Estudis Comarcals de Baix Llobregat, i la conformen diverses associacions, institucions, ajuntaments de la comarca, sindicats UGT i CCOO Baix Llobregat, la Diputació de Barcelona i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Al seu web, es poden consultar els actes que es realitzen a la comarca en aquest àmbit:
https://www.elbaixllobregat.cat/xmd/agenda
L'Ofrena ha format part dels actes comarcals celebrats en commemoració del 5 de maig, dia d'homenatge als deportats i morts en Mauthausen i altres camps i a les víctimes del nazisme. Aquests dies es commemora i se celebren arreu d'Europa, els alliberaments dels camps nazis per part de les tropes aliades l'any 1945, així com l'acabament de la Segona Guerra Mundial. Pels homes i les dones de l'Estat espanyol fou la fi d'un martiri, tot i que encara hagueren d'esperar trenta anys en retornar al país i recuperar la democràcia.
