Parlem d’empadronament: garanties i dificultats. El model de Barcelona

El dimecres 26 de febrer es va celebrar a la Sala de Plens del Consell Comarcal la jornada “Parlem d’empadronament: garanties i dificultats. El model de Barcelona”. L’acte va aplegar una cinquantena de persones, entre càrrecs electes locals, responsables de gestió del padró i atenció ciutadana, i professionals de l’àmbit social i d’acollida a persones immigrades. Destacar la presència de l’alcaldessa de Santa Coloma de Cervelló i dels alcaldes de Martorell i El Papiol, d’una representant del Síndic de Greuges, així com d’una vintena de regidores i regidors de la comarca.

La sessió va ser presentada i conduïda per la Laia Flotats, consellera de Solidaritat i Cooperació del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que va remarcar la necessitat i l’interès de debatre com resoldre el registre d’empadronament arran de les noves casuístiques, molt lligades a les grans dificultats d’accés a l’habitatge.

En Breogán Valcárcel, tècnic de polítiques migratòries del Consell Comarcal, i coordinador de la Xarxa d’Acollida i Inclusió del Baix Llobregat (XAI), va resumir la tasca feta en la matèria, amb tres trobades tècniques prèvies, i va incidir en la idoneïtat de continuar aquesta dinàmica de treball en xarxa davant de la imminent publicació oficial d’una nova resolució estatal que substitueix la vigent de l’INE de l’any 2015.

En representació de la Generalitat de Catalunya, en Carles Macian, adjunt al Secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, va fer un recorregut de la legislació bàsica i de les modalitats d’acreditació documental del veïnatge real, així com de les possibilitats de verificació que tenen els ajuntaments. En Carles Macian va destacar el compromís de la Generalitat en garantir l’obligació a l’empadronament, senyalant la situació de vulnerabilitat afegida que es genera en les persones no empadronades, doncs impedeix l’accés a serveis bàsics com la sanitat, l’educació o els serveis socials, i és requisit per tràmits molt sensibles d’estrangeria, com l’arrelament social.

Finalment, en Marc Serra Solé, regidor de Drets de Ciutadania i Participació de l’Ajuntament de Barcelona, va explicar els trets bàsics del model d’empadronament que s’aplica al municipi, orientat a garantir el dret, l’obligació i la verificació del veïnatge real de les persones, en sintonia amb les possibilitats que ofereix la normativa existent. El model es divideix en dues parts: l’empadronament amb domicili i sense domicili. L’empadronament amb domicili s’acredita documentalment per part de la persona interessada i en el cas de dificultats d’acreditació, es verifica per part de professionals de l’Ajuntament. L’empadronament sense domicili exigeix un procediment previ d’Informe de Coneixement de Residència (ICR), emès pels Serveis Socials, que verifica el veïnatge. En aquest cas, l’adreça del domicili serà la del centre de serveis socials més proper a la ciutadana o ciutadà.

El regidor de Barcelona va concloure que aquest model té un funcionament tècnic òptim, i que les pors a efectes crida o impactes no desitjats no es veien reflectides en les valoracions quantitatives i qualitatives, doncs el volum anual d’empadronaments especials és minoritari, regular i estable, malgrat els importants fluxos migratoris d’arribada de persones en els darrers anys.