Tret d'inici a l'exposició: On són? 85 anys d'exhumació de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya
"On són?" vol donar respostes a les qüestions plantejades per familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil Espanyola i el posterior franquisme.
El dimecres 7 de febrer, el Centre Cívic de Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat, ha acollit l'acte de presentació de l'exposició itinerant On són? 85 anys d'exhumació de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya.
L'acte, emmarcat en les actuacions de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, creada l'any 2020 amb la participació dels ajuntaments de la comarca, entitats vinculades a la Memòria de la comarca, l'Amical Mauthausen, sindicats, expertes i experts, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Centre d'Estudis Comarcal i el Consell Comarcal del Baix Llobregat, ha comptat amb la participació de l'alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell, la presidenta del Centre d'Estudis Comarcals, Genoveva Català, la consellera comarcal de Cultura i Memòria Democràtica, Lidia Muñoz i el director de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Alfons Aragoneses, qui ha explicat amb detall el contingut de l'exposició itinerant de fosses, els fets històrics i la documentació gràfica.
L'exposició, que es podrà visitar fins al divendres 15 de marc de 2024, a Sant Feliu de Llobregat, està comissariada per Queralt Solé i Barjau, historiadora i professora de la Universitat de Barcelona. "On són?" vol donar respostes a les qüestions plantejades per familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i el posterior franquisme, és la pregunta que milers de persones es fan respecte dels seus familiars desapareguts durant la Guerra Civil: assassinats a la rereguarda, afusellats per la dictadura franquista o, la majoria d'ells, morts al front o en algun hospital de campanya. Dones, i sobretot homes, que van perdre la vida durant la guerra. Els seus familiars sabien o intuïen que havien mort, però mai no van tenir constància d'on els havien enterrat.
És un homenatge i un reconeixement a les persones que tenen familiars no localitzats, i mostra com es fa la recerca d'un desaparegut, com s'exhuma una fossa comuna i què succeeix amb les restes que s'identifiquen i amb aquelles que no poden ser identificades. Consta de sis àmbits que tenen com a eix central les fosses comunes, els desapareguts i les famílies.
En la seva intervenció, la consellera comarcal de Cultura i Memòria Democràtica, Lidia Muñoz ha incidit en la necessitat de continuar amb els treballs de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat en uns moments en què es viuen situacions que continuen vulnerant els drets democràtics com la guerra d'Ucraïna i el genocidi en la franja de Gaza.
A l'acte també han assistit regidors i regidores de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, entitats vinculades del territori, l'Arxiu Comarcal, el director de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Xavier Menéndez i, la historiadora i exdirectora general de Memòria Democràtica, M. Jesús Bono.
