Itinerari - 13es Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat
Conferències
Divendres 19 de setembre a les 18:00 h. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
El parc de Torreblanca és molt més que una zona verda al Baix Llobregat; és un espai on la història, el patrimoni i la memòria col·lectiva de la comarca es troben i s’expliquen.
Al llarg dels segles, famílies destacades de la societat catalana —relacionades amb la política, el comerç, el dret i la noblesa— en van ser propietàries. Entre elles hi trobem els Soler, Durfort, Trilla, Vallseca, Pastor, Requesens, Agullana, Dusai i Escrivà de Romaní. Però la vida quotidiana a la finca també estava marcada per la presència de la pagesia, que treballava la terra mitjançant contractes de masoveria, de parceria o de rabassa morta. Aquest treball va donar forma al paisatge agrícola de la zona.
Des de l’època medieval, a la finca de Torre Blanca ja s’aprofitava l’aigua de la riera de Sant Just. A partir del segle XVII, aquesta aigua va començar a conduir-se mitjançant mines, fet que va permetre conduir-la fins a les terres de conreu. Més endavant, els propietaris de Torre Blanca van ser un dels fundadors i socis principals de la Sociedad General de Aguas de San Justo Desvern, que proporcionà aigua a diverses poblacions.
La finca va destacar també pel conreu d’arbres fruiters i vinya, així com per la incorporació de tècniques agrícoles innovadores, impulsades pel reformisme agrari del segle XIX. Aquest esperit va transformar profundament el paisatge i la producció agrícola de la zona.
D’aquest context va sorgir una especialització singular: el cultiu de roses. Cal destacar que a la finca hi va néixer Pere Dot, un roserista de renom internacional, creador de varietats que encara avui omplen de color jardins d’arreu del món. Aquesta tradició roserística es va mantenir després de la Guerra sota la marca Rosas Torre Blanca.
Durant la Guerra Civil i la postguerra, la Torre Blanca també va esdevenir espai d’acollida per a persones refugiades i va viure episodis singulars, com l’estada de la guàrdia moruna de Franco. Anys més tard, en el context del postfranquisme, la ciutadania es va mobilitzar, impulsada per la Comissió Intermunicipal d’Urbanisme (CIU), per evitar que la finca es convertís en una gran urbanització especulativa.
Gràcies a aquella lluita col·lectiva, avui el parc de Torre Blanca és de titularitat pública i està gestionat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Un espai obert a tothom, on és possible gaudir de la natura i, alhora, descobrir la fascinant història que l’envolta.
Sobre tot plegat i altres temes tractarà la conferencia inaugural d’aquestes jornades.
El Parc de Torreblanca en el context dels parcs metropolitans
El Parc de Torreblanca és un espai verd emblemàtic dins la Xarxa de Parcs Metropolitans i és una peça clau en la infraestructura verda urbana de l’AMB.
Situat entre Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, és un espai singular tant per la seva història com pels seus valors ambientals i patrimonials.
Aquest parc històric acull un important patrimoni vegetal on s’hi fa una gestió diferenciada. La notòria presència d’aigua dels llacs, estanys, cascades, illes, grutes i aljubs existents enriqueixen el seu valor ambiental dinamitzant la biodiversitat urbana i generant beneficis en la qualitat de vida de les persones. Alhora, conformen un dels jardins romàntics més notoris del país amb un alt valor artístic. També hi destaquen diversos elements patrimonials arquitectònics restaurats recentment gràcies a les darreres inversions de l’AMB procedents de fons europeus.
Torreblanca també destaca per la seva funció social. Identificat com a parc central per a la ciutadania, ha esdevingut un espai reconegut on desenvolupar-hi activitats de lleure, d’aprenentatge i de participació ciutadana.
Visita exposició "Torreblanca a través dels documents de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat".
L'exposició serà visitable del 19 de setembre al 17 d'octubre en horari de 9:00 a 15:00 h en visita lliure, i a les tardes visita guiada en horari concertat, escrivint a acbaixllobregat.cultura@gencat.cat.
Itinerari
Diumenge 21 de setembre a les 10 h al Parc de la Torreblanca
Punt de trobada: a les 10:00 h a la porta del parc del costat de la N 340 davant de la parada del Tram “Sant Feliu-Consell Comarcal”.
1. La finca de Torreblanca
L’itinerari parteix de les escales d’accés a l’antic palau, que han estat restaurades darrerament per l’ÀMB. Explicaríem el pas de casa pairal noble a palau neogòtic a la fi del segle XIX visionant algunes imatges que es conserven als arxius de 1880 a 1890 on es pot veure com era la casa pairal abans de les obres i retrats dels propietaris del moment. Pujaríem a l’espai del laberint i mostraríem les imatges de les façanes del Palau l’any 1913 fetes pel fotògraf L. Roisin. Faríem una especial menció a l’església de Santa Anna, a la festa del 26 de juliol i a les notes del Baró de Maldà.
També explicarem com el 1983 la finca de Torreblanca passà a mans públiques en ser adquirida per la Corporació Metropolitana de Barcelona i es creà la Mancomunitat de Torreblanca. El recorregut finalitzaria on hi ha les esfinxs, on explicaríem on eren originalment, i mostraríem un mapa de l’extensió que tenia la finca al segle XIX quan s’estenia fins a l’altra banda de la via en terme de Sant Joan Despí i arribava fins al cementiri de Sant Just Desvern. Durant el recorregut i de forma resumida parlaríem dels nobles que van ser propietaris de la finca els Marquesos de Monistrol, i dels Escrivà de Romaní posant cara a aquests aristòcrates que van mantenir-ne la propietat fins fa 42 anys.
2. L’aigua que va fer possible el parc
Les mines d’aigua sovint han estat protagonistes alhora de configurar el nostre paisatge i han modelat les formes de poblament i ocupació del territori. La seva existència va propiciar la prosperitat de cases senyorials, masies i jardins històrics. El parc de Torreblanca n’és un exemple, sent un dels jardins romàntics més notoris del país i que fan del parc un indret especial amb un important i reconegut interès artístic i social.
L’aigua n’és protagonista en forma de llacs, estanys, cascades, illes, grutes, aljubs i fonts. Aquesta aigua era captada a Collserola i es conduïa subterràniament, a través de mines d’aigua, fins als jardins històrics que conformen l’actual parc de Torreblanca. Aquest amaga una fascinant història lligada a la cultura ancestral de l’aigua i al seu abastament històric als municipis del seu entorn.
És un dels parcs destacats de la Xarxa de Parcs Metropolitans de l’AMB i una peça clau en la infraestructura verda metropolitana on es dinamitza la biodiversitat urbana. El parc de Torreblanca compta amb el reconeixement veïnal, i visitants arribats de més enllà, per desenvolupar-hi activitats de lleure, aprenentatge i de gaudi. Un indret ideal on posar tots els sentits a prova.
3. El patrimoni escultòric i arquitectònic
Les esfinxs de la Torreblanca porten més de 100 anys vigilant la finca. Originalment, aquestes es trobaven situades a la consergeria dita de Sant Feliu i eren les responsables de rebre als dignes visitants que el palau dels Marquesos de Monistrol acollia. Al llarg d’aquesta presentació parlarem de l’origen d’aquestes figures mítiques i el per què de la seva presència a l’actual parc.
De manera paral·lela, aprofitarem el moment per parlar d’altres elements escultòrics presents a la propietat i que mostren el caràcter diletant del tercer marquès de Monistrol: Jose Maria Escrivá de Romaní i Dusay.
En darrer terme, aprofitarem la situació per parlar de la politització del patrimoni i el cas de l’Ara Pacis de Cartagena que era l’element que “rematava” el templet del Palau.
4. El bressol de les Roses. Roses Torre Blanca
Torreblanca és l’origen del conreu de roses a la comarca del Baix Llobregat, des de finals del segle XIX fins avui. Pere Dot (1885-1976), el roserista català més universal i reconegut internacionalment, va néixer a la finca de Torreblanca el 28 de març de l’any 1885. El seu pare, Simó Dot i Canalias (1856-1939), era el responsable de la finca, horticultor, viverista i jardiner de reconegut prestigi. Torreblanca era una finca senyorial amb bells jardins i alhora fou una explotació productiva en diferents àmbits. Una mostra del vincle de Pere Dot amb la finca va ser la creació de la rosa dedicada a la Condesa de Sástago, l’any 1932. A partir de l’any 1949 es va començar la comercialització de rosers. El seu propietari, el Marquès de Monistrol, va crear la firma “Rosas Torre Blanca” un gran centre productor de roses i rosers. En Francesc Bofill (1903-1985) era el director tècnic i obtentor. Joaquim Armengol (1923-1987) n’era l’administrador. Francesc Bofill va crear roses noves com Marquesa de Aguilar, Toreski (climbing) i Señora de Carulla, entre d’altres. A finals dels setanta la producció de rosers és trasllada a Monistrol d’Anoia.
5. L’avenir de les roses a Torreblanca
L’any 2005 l’Associació dels Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat va signar un conveni amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat per tal que els seus socis aficionats poguessin conrear rosers en el Pla del Vent.
El conveni és una mostra exitosa de col·laboració publico privada. Col·laboració que permet mantenir viva la tradició roseristica a la finca de Torreblanca
L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha estat sempre un ferm col·laborador d’aquest acord, millorant amb el temps, l’espai destinat a les roses i al seu conreu.
Però res és etern i com tot, creiem que hi ha temes que cal considerar en un futur molt proper. El clima està canviat i això afectarà als conreus i la possibilitat de mantenir moltes varietats que difícilment es podran adaptat a sequeres i calors extremes.
També es un fet evident que l’associacionisme, com l’hem conegut fins ara, ha canviat. L’interès per participar desapareix afectant els relleus i la continuïtat de molts projectes culturals, socials, solidaris...i l’afició a les roses no és aliena a aquesta problemàtica.
També és evident que algunes institucions retallen el seu suport a la vida associativa en general i en el cas del patrimoni diria que han mostrat poc respecta per la nostra feina; sembla que en determinats àmbits les entitats fem nosa.
6. El parc i les dones
En el marc de les Jornades de Patrimoni i en aquest punt de l’itinerari, volem aportar una mirada en femení en relació a l’ús del parc com a espai públic, com a patrimoni comunitari. Un patrimoni en el que descobrirem la seva vessant reivindicativa i cultural.
Els parc públics com els coneixem avui dia són un concepte modern que va sorgir com a resposta a la densitat poblacional de les grans urbs i a la necessitat de comptar amb espais verds de connexió amb el medi que poguessin servir com a llocs de trobada i refugi. Espais que permetin activitats socials i d’esplai.
El parc de Torreblanca compleix amb escreix amb aquests propòsits i és l’escenari de diferents trobades i commemoracions plenes de simbologia. Algunes de gran importància per les dones del Baix, com la Marxa de dones contra la violència masclista. D’altres com les festes del Maig; o la configuració del Parc de Torreblanca com a espai de memòria dels deportats i represaliats, espai de memòria històrica i democràtica. I tot això sense oblidar el Mercat de Pagès, una activitat comercial i cooperativa lligada al Parc Agrari del Baix Llobregat.
7. La torre de bombeig.
Dins el patrimoni del parc de Torreblanca, i emmarcat dins les 13es Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat, volem destacar els elements recentment restaurats en un projecte conjunt entre el Consell Comarcal, els ajuntaments de Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí, i l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Aquest projecte ha inclòs les escales d’accés per la banda de Sant Feliu, el templet, el llac romàntic i la torrassa. Sens dubte, aquestes millores han contribuït al coneixement del patrimoni de tots i de totes, en les seves funcions originàries i en els diferents usos que ha tingut al llarg del temps. I vull destacar la torrassa, un element històric i emblemàtic del parc, ara accessible, que feia de torre de bombeig de l’aigua d’un pou amb la qual es regaven els camps.
Ponents
Historiadora i directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat entre 1992 i 2024, ha centrat la seva recerca en l’estudi de la propietat de la terra al Baix Llobregat i les inversions barcelonines entre els segles XV i XIX, amb una atenció especial al patrimoni de la finca de Torre Blanca. Recentment ha dipositat una tesi doctoral sobre aquest tema, pendent de defensa.
També ha aprofundit en els estudis sobre la història de les dones i les fonts documentals. Entre les seves publicacions destaquen La fam de terra dels fabricants de Barcelona. El cas d’Erasme de Gònima al Baix Llobregat (1790-1821) (2010) i Les santfeliuenques i la història de la ciutat (2021), així com la codirecció i autoria d’obres col·lectives com Sant Feliu de Llobregat: Identitat i història (2002) i La parròquia de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat. 500 anys d’història (2024).
Va néixer a Sant Just Desvern el 1981. És Enginyer Agrícola i Arquitecte del Paisatge. Treballa com a Tècnic de Qualitat i Medi Ambient a la Coordinació de Serveis de Gestió de Parcs i Platges de l’AMB.
Amb formació en espeleologia, certificada per la Federació Catalana d’Espeleologia, realitza estudis de patrimoni subterrani, lligat a les mines d'aigua. Actualment forma part de l’Equip d’Estudi de Mines i Altres Camins de l’Aigua (eMINAca), entitat amb la que està treballant en projectes d’exploració i en publicacions lligades al patrimoni ecohidrotecnològic ancestral i al món subterrani a Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat i altres municipis del territori català.
Sant Feliu de Llobregat 1962. Llicenciat en Geografia i Història, secció Història Medieval per la UB. És arxiver a l’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern des de 1989. Des d’aquí ha tingut cura de temes de patrimoni i de memòria històrica. Ha format part de l’equip d’edició de la Miscel·lània, és responsable del Centre d’Interpretació del Muncip i ha participa en els projectes de recuperació de la Memòria Històrica local, en els de recuperació i difusió del refugi de Les Escoles i del poblat iber i la torre medieval de la Penya del Moro. Es coautor d’obres com el Transport de viatgers a Esplugues i Sant Just 1900-1950, Walden 7 i mig, i d’ articles sobre el final de la guerra del 36 al Baix Llobregat. Durant anys ha estat membre de junta d’Arxivers sense Fronteres.
Historiador i divulgador del patrimoni històric i arqueològic local i comarcal. Un dels seus objectes d’estudi ha estat el Parc de la Torreblanca i la seva història. En relació amb aquesta temàtica ha estat responsable de la creació d’un itinerari per explicar el projecte nobiliari del Palau i també ha escrit un parell d’articles en relació al patrimoni present al Parc.
Per un altre cantó, les seves darreres aportacions estan en relació amb la història del segle XX a Sant Feliu de Llobregat (la deportació als camps nazis, la crònica negra, diversos aspectes vinculats a la fàbrica Sanson o l’associacionisme jornaler) i és el coordinador de la Revisió del Catàleg Arqueològic de Sant Feliu de Llobregat.
Sant Feliu de Llobregat,1957. De petit gaudeix de l'entorn del parc de la Torreblanca perquè la seva família hi està vinculada a través de la feina del seu pare, que feia d'administrador de la finca, i on hi treballà també el seu germà gran. Els seus avis residien en una de les seves porteries. Es advocat i ha treballat a l’administració de la Generalitat de Catalunya. De jove es vincula a diverses associacions de la seva vila natal. És membre de l'ARES (Agrupació de Recerca i Estudis de Sant Feliu), soci del CECBLL, i membre dels Amics de les Roses, des de la fundació de l’entitat, l’any 2003. Va ser el pregoner de la rosa l’any 2010, en el 125è aniversari del naixement del roserista Pere Dot.
Sant Feliu de Llobregat, 1954. President de l’Associació Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat i de Catalunya, membre de l’ Asociación Española de la Rosa i director de l’Exposició Nacional de Roses. Ha estat Cap del Departament de Cultura i tècnic del programa Ciutat de les Roses de l’Ajuntament de Sant Feliu fins la seva jubilació.
Va néixer a Sevilla i és veïna de Sant Joan Despí des de 1971. Activista política i cultural, feminista i membre de Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, entitat de la que va ser presidenta (2013-2019). Coautora de llibre Trencadis Violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despí. Entre d’altres responsabilitats, ha estat regidora de Serveis Socials i Dona de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, consellera de Cultura del Consell Comarcal del Baix Llobregat i Cap de Relacions Institucionals de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge. Va cursar estudis de Pedagogía i actualment és una jubilada i àvia militant.
Sant Feliu de Llobregat, 1981. Actualment vicepresidenta del Consell Comarcal i consellera de Cultura, Patrimoni i Memòria Democràtica. Va ser alcaldessa de la capital del Baix Llobregat des del 2019 fins el 2022; i regidora des del 2011. Ara també té responsabilitats organitzatives dins el partit del Comuns. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UAB i actualment cursant el Grau en Dret a la UOC.
