Sonia Vaccaro
Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Belgrano (Buenos Aires, República Argentina, 1981) amb l’especialitat Clínica i Laboral.
És perit forense i experta en Victimologia i Violència de Gènere.
Treballa com a psicòloga i psicoterapeuta des de 1981.
Des de 1990 ha centrat la seva pràctica professional en la Victimologia i la prevenció i assistència de la violència basada en el gènere (violència contra les dones), assistint a víctimes, realitzant peritatges, formant a professionals i donant assessorament a institucions, organismes públics i ONG’s.
És membre de ple dret de la Secció de Psicologia Jurídica del Col·legi Oficial de Psicologia de Madrid, i adscrita al Torn d’Ofici.
Actualment viu i treballa en Espanya. És membre de ple dret de la Secció de Psicologia Jurídica del Col·legi Oficial de Psicologia de Madrid i adscrita al Torn d’Ofici de Perits Psicòlegs del Tribunal Superior de Justícia de Madrid.
És sòcia col·laboradora de l’Asociación de Mujeres Juezas deEspaña (AMJE).
Treballa en la coordinació i assessorament, disseny i implementació de protocols per a l’assistència i prevenció de la violència de gènere i el maltractament infantil.
Supervisa equips de treball en organismes públics i ONGs. Ha dissenyat i impartit cursos institucionals: per a la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), entre altres, en Espanya i paisos d’Europa i Amèrica llatina.
Ha integrat el grup d’expertes i experts per a la investigació de la suposada Síndrome d’Alienació Parental del GINSSAP, depenent de l’Observatorio de la Violenica contra la Mujer y Familia del Ministerio de Igualdad, en Espanya.
Ha estat avaluadora del "Proyecto de Consultoría de la Sistematización" de la Red de Recursos de Acogimiento en Castilla La Mancha, a càrrec de l’Asociación de Mujeres para la Salut (AMS) 2008-2010.
Ha dissenyat, coordinat i redactat, per a la Coordinadora Española del Lobby Europeo de Mujeres (CELEM), l’estudi comparat entre països: Argentina, Espanya, Itàlia i Mèxic, sobre les causes i conseqüències de la utilització de la Justícia en la pretesa Síndrome d'Alienació Parental (sSAP).
Ha estat Integrant de l'equip professional de la Comissió per a la Investigació de Maltractaments a Dones, Espanya (CIMTM) a l'assistència a Dones i Dones joves víctimes de la violència a la parella.
És vicepresidenta de l'Associació Internacional per als Drets de la Infància Fight 4 Child Protection. Xarxa de Defensa dels Drets Humans de NNyA.
El seu desenvolupament teòric del sSAP1, s'ha citat en nombroses ocasions i inclòs en nombroses sentències a Tribunals de Família de diferents països, com Argentina, Paraguai, Bolívia, Brasil, Itàlia (a Cort de cassació) i Espanya.
El seu concepte de Violència Vicaria, s'ha inclòs al Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere a Espanya, permetent que les mares, els fills i filles de les quals han estat assassinades/os per la seva parella, siguin considerades víctimes de violència de gènere. En l'actualitat, se n'ha recollit el concepte, modificant el punt 4 de l'art. 1 de la Llei Orgànica de Mesures de Protecció contra la Violència de Gènere (LO 1/2004), com una altra forma de violència contra la dona.
Actualment, treballa i investiga sobre el tema de la Violència Vicaria per a l'edició d'un proper llibre.
És coautora juntament amb Consuelo Barea Payueta de “La pretesa síndrome d'alienació parental”, Editorial Desclée de Brouwer (2009), traduït a l'italià (2011).
1 Supòsit síndrome d'alienació parental
