La natalitat s’accentua a la baixa: cauen els naixements i s’endarrereix l’edat de la maternitat

L’any 2024 van néixer 5.259 nadons al Baix Llobregat, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística de Catalunya (Idescat). La taxa bruta de naixements per mil habitants se situa en el 6,2‰, xifra inferior al conjunt català (6,7‰) i a la de l’Àmbit Territorial Metropolità (6,6‰). Tanmateix, cal realçar aquest posicionament per sota de la mitjana catalana, ja que fa deu anys, la comarca tenia una taxa superior a la resta d’àmbits territorials (9,9‰). És a dir, el Baix Llobregat ha passat de ser la tretzena comarca amb més naixements per habitant a ocupar la vint-i-novena posició i tenir registres inferiors a la mitjana catalana.

El nombre de naixements torna a caure per tercer any consecutiu (-203 naixements, -3,7%) després del moderat creixement observat l’any 2021. Aquest podria ser explicat per la recuperació de la fecunditat “perduda” l’any 2020 com a efecte de la crisi sanitària. El nombre de naixements ha disminuït un 33,8% respecte de l’any 2014 i la taxa de naixements és quatre punts inferiors a la de fa deu anys i set punts menor respecte de l’any 2004.

La disminució en el nombre de naixements que s’ha donat des del 2009 fins a l’actualitat ve explicada en part per la disminució de la població femenina en edat reproductiva fruit dels canvis en l’estructura de la població. Les noves generacions de dones que entren en l’edat reproductiva són menys nombroses que les generacions que surten d’aquesta edat. En els últims 10 anys, el nombre de dones entre 15 i 49 anys  ha seguit baixant a la comarca de 194.854 (2014) a 189.306 (2024), fet que significa 4.856 dones menys en edat reproductiva (-2,5%).

Les dones baixllobregatines, com també les catalanes, cada cop tenen els fills més tard. Aquesta dinàmica es pot observar clarament en el gràfic mostrat a continuació, on observem com el volum dels naixements s’ha anat desplaçant progressivament cap a la dreta: els fills es tenen a edats més avançades.

De fet, les taxes específiques de fecunditat per grup d’edat ens mostren clarament l’endarreriment a la maternitat. El grup d’edat 30-34 és el que presenta una taxa de fecunditat més elevada l’any 2024 (77 naixements per a cada mil dones). El següent grup d’edat és el de dones de 35 a 39 anys (61 naixements per cada mil dones), i a continuació es troba el grup de 25 a 29 anys (43 naixements per cada mil dones). Destaca l’evolució creixent de les mares de més de 44 anys, on la taxa arriba a l’1,5‰, sent aquesta xifra molt superior a la registrada l’any 2004, 0,3‰. En canvi, per les mares de menys de 20 anys la taxa específica de fecunditat segueix disminuint i se situa ja en el 2,1‰.

L’edat mitjana a la maternitat mostra aquesta mateixa tendència. Si bé al Baix Llobregat l’any 2014 aquesta se situava en 31,8 anys, actualment s’ha incrementat fins als 32,9 anys. Aquesta dinàmica creixent també s’observa per al conjunt català, però l’edat a la maternitat al Baix Llobregat és més elevada. La moda, l’edat en què s’han produït més naixements, és de 34 anys.

Un altre dels factors que s’ha de tenir en compte a l’hora d’analitzar els naixements és la nacionalitat de la mare. Un 26,4% de les dones que van tenir fills el 2024 eren estrangeres (1.386 naixements). L’evolució mostra menys naixements en aquest col·lectiu (-1,7%, -24 naixements) tot i que la disminució és menys acusada per elles que per les mares nacionals (-4,4%, -179 naixements). En qualsevol cas, els indicadors són clars: les mares estrangeres tenen més fills i a una edat més primerenca. La taxa de naixements per mil habitants és per a les estrangeres de 12,82‰ fills per dona, mentre que per a les espanyoles és de 5,37‰.

L’indicador conjuntural de fecunditat, o nombre mitjà de fills per dona se situa en 1,08 fills l’any 2024. Novament, aquest indicador mostra diferències en funció de la nacionalitat de les mares sent més elevat entre les dones estrangeres (1,31 fills per dona) que entre les espanyoles (1,11 fills). La fecunditat més elevada de les dones estrangeres respecte a les espanyoles es dona sobretot en els grups d’edat de menys de 30 anys. L’edat mitjana a la maternitat en les dones espanyoles és de 33,4 anys, mentre que en les estrangeres és de 30,7 anys.

La majoria dels naixements de mare estrangera han estat de dones amb nacionalitat marroquina (el 23,4% del total de naixements de mare estrangera). A continuació es troben els naixements de mares de nacionalitat colombiana (8,3%), peruana (6,7%) i pakistanesa (6,1%).

L’any 2024 dels 5.212 parts que hi va haver al Baix Llobregat 66 (1,3%) van ser dobles. Un 69,5% dels parts van ser naturals (3.620) i un 30,5% per cesària (1.592). El percentatge de parts per cesària és superior al Baix Llobregat que a Catalunya (28,9%). Pel que fa a la maturitat un 93,8% dels parts va ser a terme i un 6,2% prematurs (321 parts). Els parts als domicilis són molt minoritaris (21 parts) especialment si no són assistits per a personal sanitari (5 parts). El 99,6% dels parts tenen lloc a un centre sanitari. Malauradament, es van produir 19 morts fetals tardanes al Baix Llobregat l’any 2024.

Descens acusat del nombre dels naixements al Baix Llobregat en l’última dècada. Tots els municipis de la comarca han experimentat un decreixement de la taxa general de fecunditat, que posa en relació les dones en edat de tenir fills amb el nombre de naixements. Destaca la variació negativa d’Abrera, Martorell i Sant Climent de Llobregat on la taxa general de fecunditat ha baixat més de 30 punts percentuals en l’última dècada.

Pel que fa a la variació anual dels naixements, dotze municipis experimenten una variació positiva. D’entre ells destaquen en termes absoluts: Cornellà de Llobregat (+3,6%, 21 nadons més), Sant Joan Despí (+8,5%, 20 nadons més) i Begues (+70,4%, 19 nadons més). En l’extrem contrari trobem municipis com Viladecans (-12,6%, -56 nadons), Gavà (-16,5%, -52 nadons) i Castelldefels (-7,6%, -32 nadons) amb variacions anuals negatives.

Els municipis amb una taxa de natalitat bruta més elevada són el Papiol (8,7‰), Sant Just Desvern (7,5‰) i Vallirana (7,4‰). En canvi, Collbató (3,3‰), Santa Coloma de Cervelló (5,1‰) i Pallejà (4,9‰) són els municipis amb menys naixements per cada mil habitants

Sofia és el nom més escollit per a les nenes del Baix Llobregat (56 nenes). El segon nom més emprat ha estat Gala (47 nenes) i el tercer Martina (40 nenes). Lucia (38 nenes) se situa en quarta posició i confirma així la pèrdua de pes progressiva després d’anys en les primeres posicions.

Pel que fa als nens, Enzo (54) és el nom més triat. Mateo (52) ocupa la segona posició i Leo (52) la tercera. L’evolució dels noms del Baix Llobregat segueix la mateixa tendència que a Espanya: cada cop noms més curs, originals i variats.