Fons documental

Documents de les expertes del 7è Congrés de les Dones

• Bautista i Quiñones, Meritxell. Impacte de la intel·ligència artificial en l’ocupació i l’emprenedoria femenina. [Veure PDF]
• Fernández Navarro, Noemí; Fernández Andrade, Sarai;  Méndez López, Carme. Antigitanisme de gènere. [Veure PDF]
• García-Mingo, Elisa. Entender la violencia de género facilitada por la tecnología para empezar a actuar para erradicarla. [Veure PDF]
• Jemeries Marin, Anna. On está el plaer d’estar vives en el propi cos? Violències estètiques i grassofobia. [Veure PDF]
• Moreno Triguero, Blanca. Dones liderant +65: no incomoda l’edat, incomoda la seva llibertat. [Veure PDF]
• Sánchez Martín, Carme. Dones +65: saludables, gaudidores i lliures. [Veure PDF]
• Sala Fernández, Elena. Sensellarisme femení. [Veure PDF]
• Salán Ballesteros, Núria. Formació, ocupació, empoderament. [Veure PDF]
• Sánchez Miret, Cristina. La pobresa com a evidència de la persistència de les desigualtats socials. [Veure PDF]
• Serra i Perelló, Laia. Les violències masclistes digitals, la nova arma de disciplinament de les dones. [Veure PDF]
• SOS Racisme. Invisibles. Informe SOS Racisme 2024. [Veure PDF]
• Vall i Castelló, Judit. Desigualtats en la salut de les dones: estat actual, evolució històrica, reptes i oportunitats. [Veure PDF]

Recursos bibliogràfics i altres materials d'interés

Recursos generals

• Amnistía Internacional España. (2025). La lucha contra la violencia de género en España. Situación actual y avances. [Enllaç]
• Comisión Europea, Dirección General de Justicia y Consumidores. (2023). Special Eurobarometer 535: Discrimination in the European Union.
• Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género. (2025). Macroencuesta de Violencia contra la Mujer 2024. Ministerio de Igualdad.
• Esade (2023). Webinar: evidencia para reducir las brechas de género. Seminari web. [Enllaç]
• Govern de Catalunya. (2025). Millora el benestar emocional i el suport social a Catalunya, segons l’ESCA 2024. [Enllaç]
• Instituto Nacional de Estadística. (2025). Estadística de Violencia Doméstica y Violencia de Género (EVDVG), Año 2024. [Enllaç]
• Observatori de la igualtat de Gènere; Institut Català de les Dones (2025). ICD: Les dones a Catalunya 2024. Generalitat de Catalunya. [Enllaç]
• Observatori de la igualtat de Gènere; Institut Català de les Dones (2025). ICD: Violències masclistes 2024. Dossier estadístic, Juny 2025. Generalitat de Catalunya. [Enllaç]
• Organització Mundial de la Salut. (s. d.). Dades internacionals sobre prevalença de la violència de parella. Citades per Amnistia Internacional.

Comissió de Formació, Ocupació i Emprenedoria

• Comissions Obreres de Catalunya (2025). Bretxa salarial de gènere a Catalunya, 2022. Informe 2025. [Enllaç]
• Consell Comarcal del Baix Llobregat, Consell de les Dones del Baix Llobregat, OCBL Feminismes (2025). Les dones en el mercat de treball, Desigualtats persistents en el mercat laboral. [Enllaç]
• Consell Comarcal del Baix Llobregat, Consell de les Dones del Baix Llobregat, OCBL Feminismes (2026). Les dones en el mercat de treball. Ara més que mai. [Enllaç]
• Consell Comarcal del Baix Llobregat, Consell de les Dones del Baix Llobregat, OCBL Feminismes (2026). Visor de dades Dones i mercat de treball. [Enllaç]
• Departament d’Economia i Finances (2025). Informe de perspectiva de gènere 2025. Generalitat de Catalunya. [Enllaç]
• Generalitat de Catalunya, Observatori Permanent del Mercat de Treball (2026). El treball a Catalunya en perspectiva de gènere. [Enllaç]
• ODEE, Cambra de Comerç de Barcelona (2025). Intel·ligència Artificial responsable i biaixos de gènere. [Enllaç]

Comissió de Pobresa

• Ania Pérez de Madrid Carreras (coord.), Carmen Belchí García y Almudena Mateos Gil. Investigación-Acción Mujeres Invisibles. Una mirada a las violencias y la exclusión. [Enllaç]
• Comité d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (2025). Estratègies contra el sensellarisme. Departament de Drets Socials i Inclusió. Generalitat de Catalunya 2025. [Enllaç]
• Fundación Foessa (2025). Informe sobre exclusión y desarrollo social en Cataluña: resultados de la encuesta sobre integración y necesidades sociales.  [Enllaç]
• Instituto Nacional de Estadística (2022). Encuesta sobre las personas sin hogar 2022. [Enllaç]
• Panadero, Sonia (2020). Mujeres sin hogar, del ostracismo a la visibilidad. Lo que conocemos de ellas. Faciam. [Enllaç]
• Vázquez Cabrera, J.J., Rodríguez Moreno, S.I., Roca Morales, P. y Panadero Herrero, S. (2016). Sucesos vitales estresantes en mujeres en situación sin hogar.

Comissió de Racisme

• Aguilera Rull, A. (2012). La esterilización forzosa de mujeres romaníes en la República Eslovaca, ¿no hay discriminación? Indret: Revista para el Análisis del Derecho, (4), 1–33.
• Albert, G. (2017). Intersectional discrimination of Romani women forcibly sterilized in the former Czechoslovakia and Czech Republic. Health and Human Rights Journal, 19(1), 23–34.
• AMURADI–FAKALI. (2022). Mujeres gitanas frente a la desigualdad y la violencia de género. Federación de Asociaciones de Mujeres Gitanas.
• Bitu, N. (2012). Femeile Rome şi feminismul. Perspective Politice, 5(2), 45–56.
• Bitu, N., & Vincze, E. (2012). Personal encounters and parallel paths toward Romani feminism. Signs: Journal of Women in Culture and Society, 38(1), 44–46.
• Bouteldja, H. (2016). Les Blancs, les Juifs et nous: Vers une politique de l’amour révolutionnaire. La Fabrique.
• Brooks, E. (2012). The possibilities of Romani feminism. Signs: Journal of Women in Culture and Society, 38(1), 1–11.
• Comité CEDAW. (2006). A.S. v. Hungary (Comunicación núm. 4/2004, Decisión de 29 de agosto de 2006).
• Corradi, L. (2017). Gypsy feminism: Intersectional politics, alliances, gender and queer activism. Routledge.
• Council of Europe. (2016). Young Roma speak about multiple discrimination (Barbaripen).
• Council of Europe. (2024). Recommendation CM/Rec(2024)1 of the Committee of Ministers to member States on the equality of Roma and Traveller women and girls.
• Crenshaw, K. (1989). Demarginalizing the intersection of race and sex: A Black feminist critique of antidiscrimination doctrine, feminist theory and antiracist politics. University of Chicago Legal Forum, 1989(1), Article 8.
• Critical Romani Studies. (2018). Special issue on Romani feminism and Roma LGBTIQ+ (Vol. 1).
• Davis, A. (1981). Women, race & class. Random House.
• Dumitru, M. G. (2019). Knowledge hegemony: Silencing sexual violence during Romani slavery. Critical Romani Studies, 1(2), 80–100.
• Equipo Barañí. (2001). Mujeres gitanas y sistema penal.
• European Commission against Racism and Intolerance. (2011). General Policy Recommendation No. 13 on combating anti-Gypsyism and discrimination against Roma (CRI(2011)37).
• European Court of Human Rights. (2011). V.C. v. Slovakia (No. 18968/07, Judgment of 8 November 2011).
• European Court of Human Rights. (2012a). N.B. v. Slovakia (No. 29518/10, Judgment of 12 June 2012).
• European Court of Human Rights. (2012b). I.G., M.K. and R.H. v. Slovakia (No. 15966/04, Judgment of 13 November 2012).
• European Court of Human Rights. (2012c). R.K. v. Czech Republic (No. 7883/08, Judgment of 27 November 2012).
• European Court of Human Rights. (2015). G.H. v. Hungary (No. 54041/14, Judgment of 9 June 2015).
• European Roma Rights Centre. (2010). Destroying progress/Progressing destruction: EU Romani women and children in France. ERRC.
• European Roma Rights Centre. (2016). Coercive and cruel: Sterilisation and its consequences for Romani women in the Czech Republic. ERRC.
• European Union Agency for Fundamental Rights. (2019). Roma women in nine EU Member States: A statistical overview. FRA.
• FAGIC. (2021). Guía antigitanismo de género. Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya.
• Farris, S. R. (2017). In the name of women’s rights: The rise of feminism on the global stage. Duke University.
• Fundació Bayt al-Thaqafa. (2022). Guia d’abordatge a la violència masclista des d’una perspectiva transcultural. [Enllaç]
• Fundación Secretariado Gitano. (2019). Guide on intersectional discrimination: The case of Roma women. Fundación Secretariado Gitano.
• Gheorghe, C. (2010). Roma women: Between social domination and self-marginalization. En Feminisms: Reviewing concepts and affirming new positions, Timisoara.
• Heredia, S. (2019). Antigitanismo, género y medios de comunicación. Viento Sur.
• IDEES. (2020). De lo multidimensional a lo personal: El abordaje de la discriminación interseccional que sufren las mujeres gitanas. Revista IDEES.
• Jovanović, J., Kóczé, A., & Balogh, L. (2015). Intersections of gender, ethnicity, and class: History and future of the Romani women’s movement. Friedrich Ebert Stiftung.
• Kóczé, A. (2011). Gender, ethnicity and class: Romani women’s political activism and social struggles (Doctoral dissertation). Central European University.
• Kóczé, A. (2011). Missing intersectionality: Race/ethnicity, gender and class in current research and policies on Romani women in Europe. CEU–Center for Policy Studies.
• Kóczé, A., Zentai, V., Jovanović, J., & Vincze, E. (Eds.). (2018). The Romani women’s movement: Struggles and debates in Central and Eastern Europe. Routledge.
• Kurtic, V. (2023). La existencia lesbiana de las mujeres romaníes (J. Sáez del Álamo, Trad.). Altramuz.
• Matache, M. (2022). El movimiento de mujeres romaníes. El Salto. [Enllaç]
• Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones. (2023). Primer plan operativo estatal 2023–2026 de la Estrategia Nacional de Igualdad, Inclusión y Participación de la Población Gitana. Gobierno de España.
• Oprea, A. (2004). Re-envisioning social justice from the ground up: Including the experiences of Romani women. Essex Human Rights Review, 1(1), 29–39.
• Oprea, A. (2012). Romani feminism in reactionary times. Signs: Journal of Women in Culture and Society, 38(1), 11–21.
• Parlamento Europeo. (2006). Resolución del Parlamento Europeo sobre la situación de las mujeres romaníes en la Unión Europea (2005/2164(INI)).
• Rachdi Mennana, C. (2026). El techo de hormigón: Por qué el mercado laboral sigue excluyendo a las mujeres racializadas. Mektub. [Enllaç]
• Rodrigo, A., & Masó, J. (Eds.). (2018). Revisiones gitanas: Políticas, (auto)representaciones y activismos en diálogo con el género y la sexualidad. Bellaterra.
• Roma Women’s Journal – Nevi Sara Kali. (2010). Nevi Sara Kali (Vol. 1).
• Romnja Feminist Library. (s.f.). [Enllaç]
• Salazar Parreñas, R. (2001). Servants of globalization: Women, migration, and domestic work. Stanford University Press.
• Sardelić, J. (2015). Romani minorities and uneven citizenship access in the post-Yugoslav space. Ethnopolitics, 14(2), 159–179.
• Schultz, D. L. (2012). Translating intersectionality theory into practice: A tale of Romani Gadže feminist alliance. Signs: Journal of Women in Culture and Society, 38(1), 37–43.
• Szász, A. L. (2012). Is survival resistance? Experiences of Roma women under the Holocaust. Lambert Academic Publishing.
• Tomasovic, E. (2011). Robbed of reproductive justice: The necessity of a global initiative to provide redress to Roma women coercively sterilized in Eastern Europe. Columbia Human Rights Law Review, 41, 765–823.
• United Nations Development Programme. (2013). Nowhere to turn: Gender-based violence against Roma women. UNDP.
• Vermeersch, P. (2005). Marginality, advocacy and the ambiguities of multiculturalism: Notes on Romani activism in Central Europe. Identities, 12(4), 451–478.

Comissió de Salut

• Confederación Salud Mental España. (2025). Salut Mental Catalunya publica un estudio sobre envejecimiento y bienestar emocional. [Enllaç]
• European Institute for Gender Equality (EIGE). Health Inequalities and Gender.
• Global Health 50/50 (2024). Gender Equality in Health Research.
• Govern de Catalunya. (2025). El Govern llança una campanya per sensibilitzar sobre la problemàtica de la pressió estètica especialment a l’estiu. [Enllaç]
• Institut Català de les Dones. Pla d'acció per combatre la pressió estètica 2023-2026. [Enllaç]
• Lancet Commission on Women’s Health (2022). Women’s Health: A Global Imperative.
• Manne, Kate (2022). Sin encoger: Cómo afrontar la gordofobia. Barcelona: Paidós.
• McKinsey Health Institute (2024). Closing the Women’s Health Gap: A $1 Trillion Opportunity to Improve Lives and Economies.
• McKinsey Health Institute (2025). Blueprint to Close the Women’s Health Gap.
• Pasquinelli, Lala (2022). La estafa de la feminidad. Barcelona: Paidós.
• Pineda, Esther (2020). Bellas para morir: Estereotipos de género, violencia estética y control social. Buenos Aires: Prometeo.
• Sánchez Martín, C. (2025). Diferencias de género en las personas que padecen trastornos mentales.
• Sánchez Martín, C. (s. d.). Incorporant la perspectiva de les dones en la salut mental. 6è Congrés de les Dones del Baix Llobregat. [Enllaç]
• Taylor, Sonya Renee (2021). El cuerpo no es una disculpa: El poder del amor propio radical. Barcelona: Urano.
• Tovar, Virgie (2019). Tienes derecho a permanecer gorda. Barcelona: Melusina.
• Wolf, Naomi (2000). El mito de la belleza. Madrid: Continta Me Tienes.
• World Health Organization (2023). Gender and Health Report.

Comissió de Violència Digital

• Franquesa, Patricia (2024). My Sextorsion Diary. 3Cat, Crea SGR. Documental.
• Hernández, Gala (2022). La mecánica de los fluidos. L'Heure d'été. Documental disponible en Filmin.
• Generalitat de Catalunya (2024). Guia sobre l’impacte de les violències masclistes digitals. [Enllaç]
• Miller, Rob (2022). El hombre más odiado de internet. Netflix. Docusèrie.
• Sarmiento, Laura (2022). Intimidad. Netflix. Sèrie dramática.
• Shenk, Jon & Cohen, Bonni (2016). Audrie & Daisy. Netflix. Documental.
• Council of Europe (2021). GREVIO General recommendation No. 1 on the digital dimension of violence against women. [Enllaç]

Comissió +65

• Delegación del Gobierno para la Violencia de Género, & Cruz Roja Española. (2019). Estudio sobre las mujeres mayores de 65 años víctimas de violencia de género. Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes e Igualdad. [Enllaç]
• Diputació de Barcelona. Transformant la mirada des de l'acció local: reflexions, reptes i propostes per a una societat no edatista. Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona. [Enllaç]
• El País (2025). Giovio, E. Las víctimas doblemente golpeadas por la violencia machista: las mujeres mayores de 65. [Enllaç]
• Instituto de las Mujeres (2025). La sexualidad de las mujeres mayores en el contexto español. Percepciones subjetivas. Ministerio de Igualdad. [Enllaç]
• Moreno Triguero, Blanca; Burgos García, Ana (2022). Trajèctories vitals de les dones. [Enllaç]
• Naciones Unidas (2021). Informe mundial sobre el edadismo. [Enllaç]
• Salut Mental Catalunya, & Universitat de Barcelona. (2025). Informe: Salut mental amb perspectiva d’edat. Estudi sobre envelliment i benestar emocional (Versió Lectura Fàcil). [Enllaç]
• Salut Mental Catalunya. (2025). Publiquem l’estudi “Salut mental amb perspectiva d’edat” sobre envelliment i benestar emocional. [Enllaç]
• Suara Cooperativa, ODEE, Cambra de Comerç de Barcelona (2024). Valoració econòmica de les cures a les persones grans dependents i impacte en la generació sandvitx 2024. [Enllaç]
• Torres Mencía, S., & Rodríguez Martín, B. (2024). Percepciones de la sexualidad en personas mayores: una revisión sistemática de estudios cualitativos. Revista Española de Salud Pública, 93. [Enllaç]
• Universitat d’Alacant. (2025). Resiliència, vincles afectius i sexualitat en adults majors [Guia docent]. [Enllaç]
• Universitat de Barcelona. (2025). Estudi d’investigadors de la Facultat i Salut Mental Catalunya que alerta del desafiament en envelliment i salut mental. [Enllaç]