Patrimoni natural, cultural i social
Patrimoni natural
A nivell geomorfològic, el territori presenta àrees amb una important entitat com són les cingleres rogenques de la part central o bé les nombroses coves o avencs presents, degut a la naturalesa càrstica de bona part del territori. Les cingleres, coves, planícies, combinades amb grans extensions boscoses, i cursos d’ aigua que travessen la zona, permeten la vida a un elevat nombre d’ especies vegetals i animals, sovint típiques dels boscos de la zona però també, alguns casos d’espècies de les que no es tenia constància anteriorment a la zona o fins i tot, d’endemismes. Per tot plegat, trobem nombrosos indrets amb una importància qualitat tant a nivell paisatgístic, com estètic, natural, ecològic.
Patrimoni cultural i social
Per tot el territori hi ha abundants punts d’interès arquitectònic, com ara esglésies, capelles, castells o altres construccions rellevants, així com culturals (antic forns de calç, molins, antigues pedreres) lligades a activitats artesanals en molts casos catalogades pels municipis com a part del seu patrimoni cultural i històric, i que suposen un bona manera de conèixer el passat dels habitats de les Muntanyes del Baix, en èpoques anteriors.
D’altra banda, l’entorn és l’escenari de molts esdeveniments culturals, socials i esportius que, gràcies a les entitats locals que les promouen, es difon el coneixement i valors de l’espai als ciutadans.
Per altra banda, pel territori del Pla d’Accions discorren senders de la xarxa de gran recorregut (GR), petit recorregut (PR) o senders locals (SL), els quals es presenten a continuació:
el Consorci de Turisme del Baix Llobregat va publicar en 2014 el Pla de Senders del Baix Llobregat, el qual defineix una xarxa de mobilitat turística a partir de tres eixos i la configuració de connexions entre els mateixos: el Llobregat, les Carenes de Llevant i les Carenes de Ponent. Aquest document fa una diagnosi detallada de la comarca del Baix Llobregat (xarxa hidrogràfica, viària, espais naturals, patrimoni cultural, estat dels camins, etc.) i detalla les oportunitats de la xarxa de senders i les connexions entres els diferents itineraris, tant per vianants com per ciclistes, per tal d’obtenir un impuls econòmic i contribuir a l’ordenació del territori.