Biologia dels Mosquits

Culex pipiens, courtesy A. Lindström

Hàbitats i espècies del Baix Llobregat

La vida dels mosquits està íntimament lligada al medi aquàtic, les larves i pupes es desenvolupen a l'aigua i les femelles adultes han de tornar-hi per dipositar els ous.

Aigües brutes, Culex pipiens. Arxiu SCM
Aigües brutes, Culex pipiens. Arxiu SCMGairebé qualsevol massa d'aigua és bona per al desenvolupament d'una o altra espècie de mosquit, mentre estigui estancada o flueixi molt lentament. No cal que es mantingui permanentment; en alguns casos basta que hi romangui un mínim d'una setmana o deu dies, perquè pugui aparèixer una nova generació de mosquits.
Hi ha espècies que colonitzen les aigües brutes i espècies d'aigües netes. D'igual manera, algunes suporten millor les baixes temperatures que altres, tot i que en general, sempre es veuen afavorides per la calor.

Les larves de Culex pipiens, una de les dues espècies més comunes al Baix Llobregat, les podem trobar a l'aigua per sobre de 15 graus centígrads aproximadament, tot i que ocasionalment suporten temperatures inferiors. En aquestes latituds, això es tradueix en una temporada de mosquits que dura d'abril a octubre aproximadament. Culex pipiens prefereix les aigües brutes, tot i que és una espècie oportunista que es pot trobar pràcticament arreu. Es troben a canals, zones inundades naturals, tota mena d'objectes incloent-hi embornals de carrers.

Aigües netes, altres espècies. Arxiu SCM
Les larves de l'Aedes albopictus, el mosquit tigre, en canvi, es desenvolupen en petits espais que trobem principalment en zones urbanes: gerros, galledes, bidons, desguassos, cendrers, platets, embornals, etc. És aquesta una espècie invasora, detectada per primer cop a la península Ibèrica a Sant Cugat del Vallès pel nostre SCM el 2004. Article científic aquí.

La següent espècie en abundància, Aedes caspius, com totes les que pertanyen al gènere Aedes, pon els ous en terrenys susceptibles d'inundar-se. Els ous romanen inactius tot esperant les pluges de primavera o de tardor, que en submergir-los, en fan possible l'eclosió. Al Delta, aquesta espècie es troba quasi exclusivament a les maresmes litorals del Prat de Llobregat i Viladecans però també en alguns canals, valls o erms abandonats de Gavà, Castelldefels o Molins de Rei.

Embornal. Arxiu SCM
A les zones de muntanya s'hi troben dos hàbitats molt especials on crien els mosquits. Els tolls que queden a les rieres en llocs apartats del corrent i els forats que es fan als arbres grans i que s'omplen d'aigua de pluja. En aquests hàbitats hi trobem espècies com ara Anopheles claviger, Aedes vexans i Aedes geniculatus.     

Els mosquits tenen nombrosos depredadors naturals. Les larves estan exposades a diferents organismes, sobretot peixos (l'espècie invasora Gambusia holbrooki), insectes adults (Dytiscidae, Notonectidae) i també larves d'insectes (Odonata). La gambúsia és un peix americà que fou introduït al Delta del Llobregat a principis de segle per la Comissió Antipalúdica, dins d'un programa de control de mosquits. És un peix tremendament voraç, i realment allí on hi ha gambússies no s'hi solen trobar larves de mosquit. Els adults voladors són presa d'aràcnids, libèl·lules, rat-penats i ocells insectívors.

Els mosquits pertanyen a l'ordre dels dípters, família dels culícids. Són insectes amb metamorfosi completa, és a dir; els ous donen lloc a larves aquàtiques actives que es transformen en nimfes anomenades pupes, de les quals emergeixen els adults. Actualment es coneixen més de 3.700 espècies de mosquits https://mosquito-taxonomic-inventory, presents a totes les latituds. Al Baix Llobregat se'n troben 20, distribuïdes en 6 gèneres: Anopheles (3), Culex (4), Aedes (7), Culiseta (3), Coquillettidia (2), y Uranotaenia (1).

Cicle biològic. Cortesia DIBA
Anopheles atroparvus
Anopheles claviger
Anopheles plumbeus
Culex pipiens
Culex modestus
Culex hortensis
Culex theileri

Aedes albopictus
Aedes caspius
Aedes detritus
Aedes vexans
Aedes geniculatus
Aedes berlandi
Larves safareig públic abandonat. Arxiu SCMAedes pulcritarsis
Culiseta subochrea
Culiseta longiareolata
Culiseta annulata
Coquillettidia richiardii
Coquillettidia buxtoni
Uranotaenia unguiculata

Tot i això, només tres, Aedes caspius i sobretot Aedes albopictus i Culex pipiens, representen la immensa majoria dels mosquits molestos de la zona. Culiseta longiareolata és molt comú però tal sols pica aus.

Cicle biològic

L'ou

Ous d'Aedes albopictus. Arxiu SCM

 Els ous dels mosquits tenen una forma aproximadament cilíndrica i una llargària d'un mil·límetre. Ous d'Aedes albopictus. Arxiu SCMLes femelles els poden pondre d'un en un (Aedes, Anopheles...) o en grups de 50 a 200, formant apinyaments anomenats navícules per la seva semblança amb petites naus (Culex, Culiseta). La seva forma fa que les navícules surin a la superfície de l'aigua, com també ho fan alguns ous isolats proveïts de flotadors (Anopheles). Altres ous, com els d'Aedes, són postos al sòl i romanen inactius fins que el terreny s'inunda. Quan l'ou eclosiona apareix la larva. Les eclosions dels ous estan molt lligades al medi i per exemple, són produïdes per les inundacions o la pluja en el cas de moltes espècies d'Aedes.

La larva

Larva de Culex pipiens. Courtesy A. Lindström

La larva és sempre aquàtica. Completa la seva evolució Larva Culex pipiens, courtesy A. Lindströmdesprés de quatre estadis de creixement separats per sengles mudes, creixent des del voltant d'1 mm de longitud fins a uns 12 mm (variable segons l'espècie). La durada de l'estadi larvari està molt influenciada per la temperatura. Al delta del Llobregat el desenvolupament larvari de Culex pipiens o Aedes albopictus pot durar uns 5 o 7 dies a l'estiu, i molt més amb temperatures baixes.

Les larves es desplacen mitjançant contraccions abdominals molt característiques i s'alimenten per filtració i raspat de matèria orgànica finament particulada, algues unicel·lulars i bacteris, entre altres organismes.

A excepció del gènere Coquillettidia, que presenta una adaptació molt particular (viu fixada a les arrels de les plantes aquàtiques, respirant l'oxigen dels teixits vegetals), les larves de les altres espècies capten l'aire atmosfèric. La majoria tenen un sifó respiratori situat a l'extrem de l'abdomen que queda arran de la superfície quan estan en la posició habitual, de cap per avall, cosa que els permet de respirar aire. Les espècies del gènere Anopheles no tenen sifó i es col·loquen paral·lelament a la superfície de l'aigua, respirant directament per l'extrem de l'abdomen.

La pupa

Pupa. Courtesy A. Lindström

Les transformacions que permeten al mosquit de passar Pupa, courtesy A. Lindströmdel medi aquàtic al medi aeri, comencen al final del desenvolupament larvari i continuen, ja a l'estadi nimfal, amb l'elaboració d'un cos totalment nou.

Aquest estadi dura poc, de 2 a 3 dies. La pupa no s'alimenta, aprofita les reserves acumulades durant l'estadi larvari i respira mitjançant dues "trompetes" situades sobre el cefalotòrax. Les pupes de mosquit, molt més actives que les d'altres insectes, es queden a la superfície de l'aigua, però en ser molestades es submergeixen amb brusques contraccions d'unes paletes natatòries situades al final de l'abdomen.

En el moment de l'emersió de l'adult, l'exosquelet es trenca longitudinalment. L'adult surt de la despulla pupal a la superfície de l'aigua, on roman un curt període de temps fins que es desplega el seu cos i és capaç de volar.

Aquí podeu veure un interessant vídeo del cicle vital del mosquit tigre.


L'imago o adult

Mascle de Culex pipiens. Courtesy A. Lindström

L'aliment habitual dels adults, mascles i femelles, és el nèctar de les flors. Els mosquits són famosos principalment per la picada de les femelles per obtenir sang, cosa que significa una aportació suplementària de proteïnes per a la maduració dels ous. Per aquest motiu, les femelles són capaces de recórrer distàncies de quilòmetres, tot cercant la sang que necessiten.

Els mosquits piquen sobretot vertebrats, però solen preferir-ne algun ordre concret. N'hi ha que prefereixen les aus (Culiseta longiareolata) o els amfibis (Culex hortensis). Uns altres, com ara Culex pipiens, poden produir una primera posta sense picar. Aquesta posta s'anomena autògena i es realitza a càrrec de les reserves energètiques acumulades per la larva.

La majoria de mosquits piquen a unes hores concretes del dia, sobretot a la sortida i a la posta del sol, o durant la nit. Si més no, algunes espècies, com les pertanyents al gènere Aedes, piquen a qualsevol hora. Aedes albopictus sol picar de dia i a l'exterior.

 Posta d'ous de Culex pipiens. Courtesy A. Lindström

La fecundació dels ous es fa al moment de la posta, però l'acoblament s'ha realitzat abans. Hi ha generalment una sola còpula al principi de la vida de l'adult; l'esperma queda emmagatzemat dins de les espermateques de la femella on es conserva al llarg de tota la seva vida. Els mosquits poden, com altres espècies d'insectes, formar núvols copulatoris constituïts únicament per mascles, en els quals entren les femelles.

El nombre d'ous varia segons les espècies i la quantitat de sang xuclada. Si la femella ha pogut ingerir suficient quantitat de sang sense ser molestada, una sola picada pot ser suficient per produir una posta, encara que si no ha aconseguit prou sang, seguirà picant fins a obtenir-ne. Un cop assolit l'objectiu no picarà de nou fins que hagi realitzat la posta.

El fenomen de la hivernació pot donar-se en un estadi fix (ou, larva, adult) o en diversos estadis encara que habitualment es presenta en els adults. Poc abans de començar el període d'hivernació, les femelles s'alimenten de tot el nèctar de què són capaces per tal de produir un teixit especial, el cos gras, que els servirà de reserva alimentària al llarg de la hivernació. Durant aquest període, les femelles es refugien a llocs protegits; els mascles moren.

La durada de la vida dels mosquits adults va des d'alguns dies fins a un parell de mesos, depenent de l'espècie i les condicions climàtiques.

Cerca

 

 

@ccbaixllobregat

  Subscriu-te al canal RSS

Consell Comarcal del Baix Llobregat

Parc Torreblanca N-340 pk 1249

08980 Sant Feliu de Llobregat

 Tel.: 936852400   Fax:936851868

 Contacte