Control, vigilància i malalties transmeses per mosquits
Quan parlem de control de mosquits també ens estem referint a altres aspectes fonamentals que en formen part i així cal que expliquem tres conceptes fonamentals per aconseguir controlar i evitar les malalties que ens poden transmetre:
El control dels mosquits
L'SCM articula tota la seva eficàcia en un ús racional de la metodologia de control integrat. Com ja hem esmentat a la Presentació, els pilars fonamentals en els que es basa la nostra actuació són el control biològic, el control físic i la prevenció, i és en aquest marc en el que s'estructura el nostre Servei.
La majoria de les molèsties ocasionades pels mosquits a la nostra comarca són ocasionades per l'acció de l'espècie Culex pipiens, mosquit comú, molt abundant a nuclis urbans i zones agrícoles i de l'Aedes albopictus, mosquit tigre. Altres espècies pertanyents al gènere Aedes poden ocasionar puntualment situacions de greu molèstia com pot ser el cas del Prat de Llobregat, Viladecans o Begues.
L'eliminació dels mosquits en llurs propis focus de cria, o sigui en fase larvària, és l'estratègia més adequada i inofensiva per al medi per controlar els mosquits. Aquestes accions són poc espectaculars però molt eficients; requereixen com a contrapartida un coneixement exhaustiu del medi i dels focus de cria possibles, així com una inspecció constant. L'instrument bàsic de l'SCM és una plataforma de gestió online, anomenada Delta, on figuren tots els focus de cria codificats que inclouen tota mena de punts amb aigua, permanent o no, urbans (embornals, basses, reixes de desguàs...) o rurals (pous, valls, corredores, maresmes i zones naturals inundables).
Prospecció larvària. Arxiu SCM
Tots aquests punts són visitats setmanalment pels prospectors 
del Servei, els informes dels quals donen lloc a les corresponents actuacions per part de l'equip de tractaments o bé, en el cas dels milers d'embornals, són tractats directament seguin un calendari establert. Cal tenir present que a l'estiu els mosquits poden completar el seu cicle larvari en menys d'una setmana.
La majoria de les accions realitzades pel Servei consisteixen en aplicacions larvicides amb biocides biològics.
Com a comprovació de l'eficàcia de les mesures de control, s'obtenen dades de tota la comarca amb l'ús de paranys de mosquits amb esquer de iòxid de carboni. Aquests aparells simulen l'activitat metabòlica dels animals i capturen els individus picadors durant tot un dia. Quan al 1982 cap de les mesures de control eren encara establertes, les captures realitzades donaven valors de més de 100 picades per 15 minuts. A l'actualitat, les captures no arriben quasi mai a més de 10 mosquits per parany.
Control biològic
Formulacions de Bti. Arxiu SCMOn més èxit ha assolit el control biològic ha estat sense 
dubte en l'ús de larvicides basats en bacteris. Actualment al nostre SCM es compta amb dos productes bacterians utilitzats com a larvicides de forma massiva:
- Bacillus thuringiensis var. israelensis
- Lysinibacillus sphaericus
Aquests insecticides basen la seva toxicitat en les proteïnes que acumulen aquests bacteris. Són molt específics i d'una toxicitat enormement baixa per altres organismes.
Control físic
El control físic passa en gran part al Baix Llobregat per la millora de la qualitat de l'aigua. Les depuradores existents han permès un canvi notable en els focus de cria. Comunicació llacuna. Arxiu SCMMentre que aquest tipus d'actuacions escapen a l'SCM, d'altres com ara l'aplicació de materials inerts en subsòls 
inundats o les actuacions en espais naturals per a permetre l'entrada de depredadors són aplicades pel Servei.
Prevenció
Per últim, campanyes de divulgació pels medis de comunicació, edició de tríptics informatius i l'educació de la població a l'escola són un arma valuosíssima en la lluita contra els mosquits urbans. Es persegueix com a objectiu que els habitants siguin conscients del problema que signifiquen els mosquits i que puguin seguir les recomanacions de control especificades com les que trobeu en aquesta web al capítol de Recomanacions.
Guies de recomanacions públiquesJornada Salut. Arxiu SCM
Canal Salut Gencat mosquit comú
Canal Salut Gencat mosquit tigre
Estructura del Servei
El servei està conformat pel següent equip de personal:
- Un biòleg en tasques de direcció i recerca
- Una tècnica d'administració
- Sis prospectors encarregats de diversos aspectes tècnics i de la inspecció dels focus de cria
- Un cap de tractaments
- Dos aplicadors/caps de colla
- Un equip de sis prospectors temporals
- Un equip de nou aplicadors de biocides temporals
El parc mòbil del Servei està compost per:Vehicles Servei. Arxiu SCM
- Quatre vehicles cisterna tot terreny per a tractaments
- Cinc vehicles tot terreny per a tractaments i prospeccions
- Cinc vehicles per a tractaments i prospeccions
- Dues furgonetes per a tractaments urbans
- Un Quad o ATV per a tractaments i prospeccions
Aquests vehicles estan adaptats per a facilitar els tractaments, principalment larvicides realitzats amb motxilles d'esquena, compressors muntats en vehicles, nebulitzadors i aparells ULV. Algun d'aquests com el Quad, està adaptat per a tractaments larvicides en zones de difícil accés. Una bona part són ja híbrids o elèctrics.
L'SCM està situat a Can Comas, al Prat de Llobregat, una masia propietat del Consell Comarcal. Les instal·lacions compten amb oficines, laboratori, insectari, taller, vestidors, aparcament i garatge. També es disposa de basses de cria de fartets, peix autòcton depredador quasi extingit al Baix Llobregat.
Altres Serveis de Control de Mosquits Públics
Des de 1982 que hi ha un reduït nombre de SCM públics, aquí els trobareu:
Mancomunitat de Control de Mosquits de la Badia de Roses i Baix Ter
Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE)
Servicio de Control de Mosquitos de la Diputación de Huelva
Vigilància
Parany de captura. Arxiu SCML'SCM porta a terme un seguit d'actuacions destinades a avaluar 
les poblacions de mosquits així com les seves variacions. D'aquesta forma du a terme tasques de vigilància entre les que destaquem la vigilància de les poblacions larvàries i d'adults. En la primera es prenen mostres de forma rutinària dels punts de cria coneguts i en la segona s'obtenen dades amb l'ús de diferents paranys com són els EVS traps que utilitzen com a esquer el diòxid de carboni (CO2) o els paranys BG Sentinel amb atraients químics i visuals. Aquests aparells simulen l'activitat dels animals i capturen les femelles que en són atretes. Aquesta vigilància es du a terme en els punts de cria i àrees descrites a la Presentació.
Es participa també amb diferents organismes per tal de dur a terme campanyes de vigilància més específiques i és així que s'ha participat amb el CSIC, amb el Ministeri de Salut i actualment amb la Generalitat de Catalunya amb el Departament de Salut i el Departament d'Acció Climàtica en la vigilància de mosquits transmissors de malalties.
Malalties transmeses per mosquits
Les implicacions sanitàries dels mosquits i per tant del seu control han esdevingut un aspecte especialment destacable a causa d’alguns brots a Europa de malalties transmeses pels mosquits, en concret, dengue, chikungunya, Zika i el virus del Nil occidental (VNO). D’aquesta darrera malaltia ja se n’han registrat centenars de casos en humans -amb desenes de morts- a països europeus del nostre entorn i també a Espanya, amb casos en humans i especialment en cavalls des del 2010 i fins l’actualitat. El 2020 va haver-hi 77 casos en humans a Andalusia amb 7 morts. Pel que fa a Catalunya, hi ha hagut almenys un cas de VNO en humans el 2007 i s’ha comprovat la circulació del virus, des de 2010, en aus salvatges. El 2018, el Servei va fer la inspecció entomològica del primer cas en cavall a Catalunya i el 2020 es van fer 7 inspeccions per cavalls i aus salvatges, encara que sense casos en humans, indicant un clar augment de la presència d’aquest virus a tot l’estat i a Catalunya en concret. El 2022 va detectar-se per primer cop un grup de mosquits comú infectat amb el virus i va haver, també per primer cop, dos casos en humans. Ja al 2023, està havent-hi casos en cavalls, aus i humans al Baix Llobregat.
Els viatgers que puguin arribar malalts amb dengue, Zika o chikungunya i en fase virèmica, impliquen un risc immediat d’iniciar un brot local, fet previst al Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya, que es va activar el 2014 per fer front a aquesta situació. El nostre SCM va participar en la redacció d’aquest Protocol, dissenyant la part corresponent a les inspeccions entomològiques i porta a terme les que se’n deriven de casos detectats a la comarca i a la demarcació de Barcelona.
A partir de 2013, els brots d’arbovirosis a Amèrica Llatina en especial, han implicat un risc important per països com el nostre on es rep un flux important de persones provinents de la zona del Carib, tal com ha passat anteriorment en països veïns com França o Itàlia, on hi ha hagut transmissió local d’aquestes malalties. Malauradament aquest risc s’ha vist demostrat també a casa nostra, amb la declaració d’un primer cas de dengue autòcton l’octubre de 2018 i un d’altre el 2019, tots dos en el Barcelonès. En tots aquests casos l'SCM va dur a terme la diagnosi entomològica. A partir de 2020 i a causa de l’increment de la presència del VNO s’ha redactat el Protocol per a la vigilància i el control de la febre del virus del Nil occidental que tracta específicament la transmissió d’aquest virus.
Vectors i virus. Cortesia IRTA CReSAAquest passat 2022, es va detectar un altre cop un mosquit infectat amb el virus del dengue
(el 2015 ja es va detectar per primer cop) en una de les Inspeccions entomològiques que l’SCM va dur a terme en una localitat barcelonina sense cap cas autòcton posterior.
Totes aquestes malalties són transmeses per mosquits que són abundants a Catalunya i en especial a la comarca; Zika, dengue i chikungunya per Aedes albopictus i VNO per Culex pipiens principalment. La situació descrita exigeix una tasca de control de les poblacions de mosquits i de vigilància vectorial de caire sanitari sobre els mosquits a la comarca, que és assumida per l’SCM.
Finalment cal dir que el canvi climàtic podria estar provocant un allargament de la temporada de control de mosquits que s’està observant encara de manera irregular amb un inici i final de temporada de control sovint abans i desprès del que era la tònica general. La irregularitat de les pluges i la seva actual minva, incideixen però negativament en els mosquits donat que la manca d'aigua no afavoreix els seus focus de cria larvària.
Enllaços a actualitat de malalties d'organismes oficials
Malalties causades per mosquits a Europa de l l'ECDC
Departament d'Acció Climàtica, Generalitat. Actualitat del VNO en animals
Departament de Salut. Generalitat. Actualitat del VNO i altres arbovirosis en humans
Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Actualitat del VNO en animals
