Circuit SIPH

Fins a la posada en marxa del Servei d’Intervenció en la Pèrdua de l’habitatge, el circuit d’atenció als casos en risc de pèrdua de l’habitatge habitual constava de tres fases diferenciades: (a) La detecció i atenció dels Serveis Socials, (b) La derivació als Serveis Especialitzats i (c) La resolució de l’expedient (per acord de manteniment, suspensió del procediment o execució).

Així doncs, el nou cicle d’intervenció s’ha modificat de la següent manera:

  1. Durant les fases de “derivació” i “resolució” el nou Servei reforça el nucli de les intervencions actuals, per tal d’augmentar la seva eficàcia i resultats.  Es planteja la derivació sistemàtica dels casos al SIPH, per tal que es pugui classificar, assessorar i establir un procés a seguir d’acord amb els criteris d’un servei especialitzat.
  2. Després de la fase de “resolució” aconseguida, s'afegeix la de “seguiment, la finalitat de la qual serà vetllar per tal d’evitar retrocedir a etapes anteriors o arribar a una nova situació de risc de perdre l’habitatge.
  3. Abans de la fase d’atenció, s’afegeix la de “prevenció”, amb la finalitat de treballar —gradualment i un cop el SIPH es consolidi— amb la finalitat d’arribar abans i a més persones en situació d’exclusió residencial.

 

En aquest circuit s’activen, entre d’altres, processos de mediació en casos d’alta complexitat com ho és la negociació amb petits tenidors, l’assistència a llançaments d’habitatge que no s’hagin pogut posposar i amb situacions de risc o vulnerabilitat, o el lideratge en processos de mediació-negociació amb alguns grans tenidors a nivell comarcal. La mateixa funció d’obtenir, centralitzar i distribuir la informació relativa a situacions d'exclusió residencial i respecte a les intervencions a diferents nivells de l’administració, és una contribució orientada a donar encara més robustesa a aquestes dues fases centrals de l’acció pública per evitar la pèrdua de l’habitatge.

 

En la implementació d'aquest nou circuit, s'han identificat diverses necessitats que complicaven l'abordatge eficaç dels casos de pèrdua d'habitatge:


a) Manca de coneixements legals i tècnics en matèria d'habitatge per part dels i les professionals dels serveis socials. Això dificulta la detecció i gestió dels casos, així com la manca de comprensió dels serveis, tant públics com privats, involucrats en la pèrdua d'habitatge. La falta de comunicació entre els agents impedeix la derivació adequada dels casos a les persones responsables corresponents (notant que molts no han estat derivats al SIDH) i l'accés a sol·licituds que els usuaris i usuàries tenen dret a fer (com ara la Mesa d'Emergències).
b) Absència de protocols estandarditzats per a l'abordatge de casos. Això genera una intervenció variable segons cada municipi, sense un criteri definit i més orientada per la intuïció del/de la professional involucrat. Aquest enfocament es tradueix en una resposta predominantment d'urgència, centrada a evitar desnonaments sense abordar les causes o la seva prevenció. Es proporcionen solucions temporals, com ara pensions, en lloc d'optar per alternatives a llarg termini, com el manteniment de l'habitatge o la cerca de reallotjaments permanents.
c) Escassa recopilació de dades dels casos i manca de sistematització d'aquestes. Aquesta situació impedeix tenir una visió global de l'emergència habitacional als municipis.

 

Cerca

 

 

@ccbaixllobregat

  Subscriu-te al canal RSS

Consell Comarcal del Baix Llobregat

Parc Torreblanca N-340 pk 1249

08980 Sant Feliu de Llobregat

 Tel.: 936852400   Fax:936851868

 Contacte